El juliol de 2007, un jutjat de Barcelona va fer escorcollar la seu d'Intervida i va deixar l'ONG en mans de tres administradors judicials. Eren els primers passos d'una investigació que després va passar a mans de l'Audiència Nacional. La resolució del 23 de març descarta que hi hagi prou indicis per acusar d'estafa i apropiació indeguda els sis fundadors i directius de l'ONG contra els quals es va querellar la fiscalia. Entre ells, l'expresident d'Intervida Eduardo Castellón i la seva secretària. L'advocat dels dos en considera provada la innocència, però veu poc probable que vulguin tornar a fer-se càrrec de l'entitat. JOSEP RIBA, advocat d'Eduardo Castellón "Ells han perdut la il·lusió per tornar a la fundació. No sé què poden pensar avui o demà o demà passat, però a dia d'avui jo diria que no tenen cap il·lusió per tornar a la fundació." El cas no està tancat. Un jutjat de Barcelona haurà de seguir investigant per què, el mateix dia que la justícia va agafar les regnes d'Intervida, Eduardo Castellón va ordenar el traspàs de 40 milions d'euros a les filials peruanes que no serien intervingudes. Aquest mateix jutjat serà qui decideixi quan s'aixeca l'administració judicial de l'ONG. Llavors la Generalitat, que és la que exerceix el protectorat de les fundacions a Catalunya, podria proposar nous patrons perquè es facin càrrec d'Intervida. Tot i que també hi ha altres opcions... SANTIAGO BALLESTER, director general de Dret i Entitats Jurídiques "El protectorat podria optar per demanar a un jutge la dissolució de la fundació, cosa que no crec que es faci en aquest cas. Però el que sí es podria fer és fusionar aquesta fundació amb una altra fundació d'objecte anàlog, perquè els gestors d'aquesta altra fundació poguessin portar a terme les labors de la fundació." Tot aquest procés també ha deixat tocada la credibilitat d'una de les ONG més importants del país: si el 2007 rebia aportacions de prop de 360.000 socis, ara només hi confien 145.000 donants arreu d'Espanya. Això ha fet que el pressupost es redueixi a menys d'una tercera part.