La imatge de la plaça de Catalunya és avui molt diferent a la de fa un any. Però alguns "indignats" volen que la jornada en què es va desallotjar la plaça no quedi en l'oblit, sobretot pel que consideren que van ser unes càrregues policials desproporcionades. Per això el col·lectiu del 27-M, que va presentar una querella contra el conseller Felip Puig i alts càrrecs policials, ha demanat que es reobri el cas. El grup ha presentat un recurs a l'Audiència Provincial contra l'arxivament del judici i està en espera que es resolgui. Critiquen que el jutge arxivés el cas sense citar-los a declarar i denuncien que només va tenir en compte el 20% de les proves que van presentar. GUILLERMO ROJO, membre del col·lectiu 27-M "La nostra esperança és, com a mínim, que poguem donar testimoni. No és una lluita concreta de 57 persones, sinó que és una lluita per defensar el que hem aconseguit com a estat de dret." El col·lectiu denuncia, a més, l'ús reiterat de pilotes de goma en les manifestacions i critiquen que els cossos antiavalots segueixin sense anar identificats. El col·lectiu del 27-M té previst organitzar diversos actes per aconseguir finançament per a la querella col·lectiva. Per això el dia 26 un concert coincidint amb el dia Internacional contra la tortura
De fet, l’informe anual de l’organització Amnistia Internacional considera que hi ha haver un ús excessiu de la força.
El col·lectiu del 27-M, que representa les 56 persones van presentar una querella contra el conseller d’Interior, Felip Puig i alts càrrecs policials pel desallotjament de la plaça de Catalunya, ha demanat que es reobri el cas. El grup ha presentat un recurs a l’Audiència Provincial contra l’arxivament del judici i està en espera que es resolgui.
Critiquen que el jutge arxivés el cas sense citar-los a declarar i denuncien que no va tenir en compte 20% de les proves que van presentar. El col·lectiu, explica que no és una lluita concreta de les 56 persones que van presentar una querella sinó que actuen en representació de tota la societat. Per això, denuncien l’ús de pilotes de goma en les manifestacions – quan al País Basc ja s’ha plantejat d’eliminar-les paulatinament – i critiquen que “els cossos antiavalots segueixin ignorant l’obligació d’anar identificats” .
El Jutjat d’Instrucció número 4 de Barcelona va arxivar la causa perquè va considerar que l’actuació dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana va ser “raonablement proporcionada” i que no hi va haver extralimitació per part dels cossos policials. Poc després, la Fiscalia va reclamar explicacions per haver arxivat el judici, va considerar que el jutge no s’havia pronunciat sobre els delictes de prevaricació i contra la integritat moral.
