El que inicialment havia de ser un confinament d’un parell de setmanes per la crisi sanitària del coronavirus s’està dilatant en el temps. Un dels col·lectius que més en pateixen les conseqüències són els nens i els adolescents, que fa més d’un mes que no surten de casa. Això també els passa factura psicològicament.
Segons Roger Ballescà, coordinador del Comitè d’Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, la manera de viure-ho és diferent segons els infants. Així, hi ha nens que passen el confinament de forma força tranquil·la, també n’hi ha d’altres que ho estan passant malament i veuen molt limitada la seva capacitat d’expressar-se, sobretot si viuen en pisos petits.
Irritabilitat i dificultat de concentració
Per Ballescà, l’allargament del confinament provoca en els més petits un “increment de la irritabilitat i els pot generar dificultats de concentració.” Explica que a l’escola els nens tenen el seu espai dedicat a l’estudi mentre que la casa no està pensada per fer aquesta feina. Per aquest psicòleg infantil, als nens els costa treballar a casa de la mateixa manera que també als pares se’ls fa feixuc el teletreball. “Els pares hem de ser molt conscients de quina és la situació i no pretendre fer més feina de la que realment podem fer”, afirma.
Els costa més dormir als nens?
“La llum solar ajuda a regular els ritmes del dia a dia sobretot en els nens i nenes”, assenyala Ballescà. Per això considera molt important seguir mantenint unes rutines a casa el més estables possible per evitar alteracions en el son o dificultat a l’hora de dormir. En aquest sentit, alerta que cal que hi hagi una part important del dia per dormir però també una altra per cansar-se. “No estem fent bé les coses si anem a descansar sense haver-nos cansat abans”. Per Ballescà és clau dedicar una estona a fer exercici físic o a jugar en un espai de la casa on toqui la llum del sol, encara que sigui per una finestra.
Què passa si un nen està trist o plora?
“Els pares tenim molta al·lèrgia al malestar dels nostres fills o filles però que un nen plori o estigui trist és la cosa més normal del món”, afirma Ballescà. També ho és que tingui un “cert malestar” davant la crisi de la covid-19. En cas que això passi, proposa acompanyar l’infant, per exemple estant al seu costat i manifestant-li que l’entenem molt bé i que és normal que tingui ganes de plorar. De la mateixa manera, aquest psicòleg infantil també recomana als pares que no tinguin por d’expressar les emocions als fills. “És molt més tranquil·litzador per a una criatura poder reconèixer que estem tristos o malament amb una actitud tranquil·la, que no fer-ho però que ens vegi suats o molt preocupats”.
