Segons Josep Maria Arroyo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau (UAB), un dels principals impactes de la indústria es troba en l’extracció dels minerals imprescindibles per a la fabricació de telèfons intel·ligents. “Amb la sobreexplotació, estem provocant l’extinció d’aquests recursos, que són imprescindibles per l’estil de vida que tenim actualment”, explica. Aquests recursos són limitats, fet que implica que cada cop n’hi ha menys i són més difícils d’obtenir. Per una altra banda, assegura que l’extracció dels minerals, com el coltan, l’or o el coure, “finança directament la continuïtat dels conflictes armats”. Per què? “Perquè l’explotació genera els recursos necessaris per a la compra i venda d’armes”, afegeix.
Alba Trepat, de SETEM Catalunya, evidencia l’impacte social del sector: “les grans multinacionals fomenten la precarització laboral i no respecten els drets dels treballadors, sobretot a les zones d’extracció de minerals i a l’interior de les fàbriques”. Segons Trepat, les jornades de treball poden allargar-se més de 16 hores i, en algunes ocasions, els empleats tenen prohibit organitzar-se en formacions sindicals.
Per acabar, David Franquesa, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), destaca l’obsolescència programada com una darrera conseqüència negativa de la fabricació d’aquests dispositius. “Que un producte quedi obsolet obliga a la renovació constant dels telèfons mòbils independentment de la vigència de l’aparell. Això incrementa innecessàriament el consum de recursos“, assenyala. També ressalta les pràctiques contaminants i als abocaments dels aparells obsolets: “actualment a Europa el 35 % de l’equipament informàtic que es ven acaba reciclant-se adequadament. L’altre 65 % s’exporta de manera il·legal a altres països, fet que crea greuges ambientals en determinades zones del planeta”.
