La mort per suïcidi és una mort inesperada i molt traumàtica, que provoca un estat de xoc a les persones de l’entorn de la víctima. Així ho explica la psicòloga Cecília Borràs, de l’Associació de Supervivents, que dona eines per fer més fàcil aquesta situació. A Catalunya moren anualment al voltant de 500 persones per suïcidi i s’estima que, per cada suïcidi consumat, hi ha unes sis persones afectades.

-Quina és la primera reacció i per què és més difícil aquest tipus de dol?

Les conseqüències més immediates són els sentiments d’incredulitat, confusió, irrealitat, culpabilitat, ira, vergonya i ràbia. A aquestes emocions s’hi afegeix la por d’exposar-se un judici social que culpi la família amb frases recurrents com “no l’heu cuidat bé” o “no l’heu tractat bé”, un fet que estigmatitza el procés de dol —com no passa en cap altra mort— i que provoca que un gran nombre d’afectats no reveli la causa de la mort.

-Com s’ha d’actuar en un primer moment?

-És important estar al costat dels familiars en silenci , donar-los contacte físic, i atendre les seves necessitats bàsiques, com beure aigua. És essencial evitar dir frases com «no et preocupis» o bé «això passarà».

-Quin és el proper pas?

Tot i que sembli el contrari, les persones afectades necessiten parlar, construir un relat de tot el que han viscut. Aquesta narrativa només es genera amb l’acompanyament de persones de plena confiança o, passades unes setmanes o mesos, en grups d’ajuda com els que organitzen entitats com Després del Suïcidi – Associació de Supervivents.

-Com pot ajudar la societat als familiars per suavitzar aquest tipus de dol?

“Som una família normal”. Aquesta és una de les frases recurrents de les famílies afectades perquè, socialment, es pressuposa que els suïcidis només passen en situacions extremes, quan una persona té un trastorn mental greu. Borràs assenyala que és una falsa creença i cal explicar a la societat que la mort per suïcidi pot afectar qualsevol família, ningú n’està exempt. Tothom pot tenir una crisi emocional i, en una situació d’estrès, veure la mort com a única sortida.

-Com s’ha d’explicar als infants?

El concepte de mort és diferent segons l’edat dels infants i, per tant, ha de variar la manera d’explicar-ho, però en tots els casos es recomana dir sempre la veritat, que la persona s’ha mort. En infants petits es pot dir que la persona s’ha posat malalta, perquè el cap emmalalteix com qualsevol altre òrgan del cos, i que després ha mort. Després, a mesura que creixi, es poden ampliar les explicacions.

-Com es treballa el dol en l’entorn familiar?

A dins de la mateixa família és molt difícil fer un treball conjunt perquè el dolor és diferent segons el vincle que hi ha amb la persona i un tractament homogeni pot provocar situacions de desconfort. Per exemple, els fills que han perdut els pares tenen una sensació d’abandonament molt gran mentre que, en el cas dels pares, tenen por que torni a passar. Ara bé, tot i que el procés de dol és molt individual,  és aconsellable arribar a petits pactes i respectar les necessitats de cadascú.