El personal universitari està revoltat. Fa uns dies, docents i investigadors van protagonitzar una jornada de vaga a les universitats públiques catalanes contra la precarietat laboral. Els doctorands (els estudiants que estan investigant per elaborar la tesi doctoral) són un exemple. Asseguren que fan jornades maratonianes, de fins a 10 o 12 hores al dia, que han de combinar amb la càrrega docent, sovint excessiva per la manca de professors universitaris, i tot, per un sou molt baix, d’uns 1.000 euros mensuals.
Berta Martínez té 25 anys i està fent el tercer any de doctorat en nanociència a la Universitat de Química de la Universitat de Barcelona (UB). Treballa al laboratori i també a casa dels pares, on viu. La seva jornada laboral moltes vegades supera les vuit hores diàries però se sent relativament afortunada perquè té un contracte laboral, quan la majoria o no en té o en té un de categoria inferior a la que li pertoca.
S’incompleix l’estatut de l’investigador
L’EPIF, l’Estatut del personal investigador en formació, aprovat el març del 2019 pel Govern espanyol, estableix els sous mínims i la durada dels contractes per a quatre anys, i no de tres com fins ara. El problema, segons els investigadors, és que aquest conveni no s’està complint. Molts dels doctorands no tenen contracte o el que tenen és d’una categoria inferior. A més, es continuen fent per a tres anys i el quart l’investigador l’ha de dedicar a acabar la tesi a casa i a l’atur.
L’altre problema és que sovint els doctorands sobrepassen la càrrega docent de 180 hores que preveu l’EPIF, i que ha de tenir caràcter voluntari. La manca de professors universitaris no ajuda. “Et trobes amb una saturació increïble”, denuncia la Berta, que explica que fan classes, corregeixen exàmens i, fins i tot, atenen els alumnes.
“El futur és molt precari”
Jara Lascorz
acaba aquest any el doctorat en bioquímica a la UAB. N’està fent el quart any amb un contracte que li permet cobrar un sou de 1.500 euros al mes. Té la sort que la UAB va acordar el 2019 prorrogar els contractes inferiors a quatre anys com preveu l’EPIF i també l’increment de sous dels doctorands. És habitual que treballi entre 10 i 12 hores cada dia, i també hi va alguns caps de setmana. Les perspectives de futur, però, les veu “molt complicades”. Si vol continuar amb la recerca ha de marxar a l’estranger “sí o sí” per poder guanyar punts. Tornar, però, és realment difícil. Si ho fa, segurament, es trobarà amb més precarietat.
