L’arribada de la pandèmia, ara fa poc més d’un any, va fer parar el món. Aquesta és la sensació que va provocar en la majoria de persones, però el cert és que el món va seguir funcionant gràcies a la feina dels treballadors essencials que, tot i la incertesa i les dificultats de la situació, van continuar treballant. Ara, però, un any després, amb la campanya de vacunació en marxa continuen trobant a faltar el reconeixement de les institucions.
“Amb la vacunació va costar que ens reconeguessin com a essencials” lamenta el farmacèutic Antoni Clapés. A més, aquest va ser un dels col·lectius que va viure els entrebancs d’AstraZeneca, amb la qual cosa, segons explica Clapés, hi ha gent que va quedar fora de la franja d’edat a la qual es va limitar el vaccí d’Oxford i “encara estan esperant“.
A banda, moltes de les treballadores de la llar que s’encarreguen de cuidar gent gran tampoc no estan vacunades i això com diu Yeny Izcoa, netejadora de la llar, és un perill: “Hem d’estar bé perquè la gent gran pugui estar bé”. En aquest cas, Izcoa no perd l’esperança, desitja saber si a ella també la vacunaran i demana que les persones que pertanyen a aquest col·lectiu també es tinguin en compte. En aquesta línia, els repartidors de Mensaka expliquen que també estan en contacte amb gent d’edat avançada a qui sovint han de fer arribar comandes, però que tampoc no estan vacunats i això els preocupa.
Un any en pandèmia
Amb l’esclat de l’emergència sanitària el març de l’any passat, tots aquests col·lectius es van sentir especialment oblidats. “Estàvem desemparats. En aquell moment estàvem molt angoixats, a primera línia i sense cap mena de protecció” explica Antoni Clapés. En aquest cas, assegura que van trobar a faltar el suport de les institucions i critica que “tot i ser essencials no hem estat prou reconeguts“.
Per a l’empresa de missatgeria Mensakas, va ser fonamental tenir protocols de prevenció estrictes i en tot moment els treballadors van disposar d’EPI i de formació. Malgrat tot, Soto lamenta que aquesta no ha estat la sort d’altres missatgers i ho considera molt greu tenint en compte que “és seguretat per als repartidors, però també per a la societat que és qui rep les comandes”.
Les treballadores de la llar, però, encara ho han tingut més complicat, com explica Yeny Izcoa, moltes s’han quedat sense feina. “Fa 12 mesos tenia feina permanent, però amb l’arribada del coronavirus m’he quedat sense, des de fa uns mesos he recuperat algunes hores però si abans era difícil trobar feina ara ens està costant molt més”, sentencia Izcoa.
