L’Hospital Vall d’Hebron ha estudiat per què el dany renal agut és més greu en homes que en dones i l’explicació es podria trobar en els gens que s’activen en cada sexe. Segons l’estudi, també hi podrien tenir un paper rellevant les hormones sexuals masculines. Per explicar les diferències que aquesta patologia causa entre homes i dones, el Vall d’Hebron ha analitzat els marcadors bioquímics, les lesions dels teixits i els canvis moleculars que causa aquesta patologia.
Durant l’estudi, es van detectar diverses diferències entre mascles i femelles de porc i l’anàlisi posterior ha permès revelar cinc patrons de gens temporals i quatre de sexuals. El doctor Stéphane Nemours, primer autor de l’estudi al grup de Fisiopatologia Renal del VHIR i actualment investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Biodonostia, remarca que aquestes conclusions “podrien ajudar a dissenyar estratègies específiques per promoure la regeneració renal en humans, en funció del sexe”.
Què és el dany renal agut?
La lesió renal aguda causa un deteriorament molt ràpid de les funcions del ronyó. Té una alta taxa de mortalitat i en molts casos deriva en una malaltia renal terminal per a la qual cal fer diàlisi o un trasplantament. La causa més freqüent n’és la isquèmia o falta de sang.
Segons les estadístiques, un de cada cinc pacients que ingressen d’urgències acudeixen a l’hospital per aquest motiu. La patologia, però, té més mal pronòstic en homes que en dones: per cada dues dones que evolucionen cap a una malaltia renal crònica, els passa el mateix a tres homes. A més, ells tenen el doble de mortalitat que elles.
Estudi fet amb porcs
L’estudi s’ha fet en porcs mascles i femelles i se n’han observat els canvis durant la isquèmia i també set dies després. D’aquesta manera, es volien “conèixer els processos que afavoririen la regeneració del ronyó, així com els mecanismes moleculars de la malaltia per a cada sexe”.
Segons els investigadors, els porcs tenen moltes similituds amb els humans “pel que fa a genoma, mida, metabolisme, anatomia renal i paràmetres bioquímics de funció renal”. A més, remarquen que la mida d’aquest òrgan permet recollir-ne mostres en diferents moments.
