A Núria Prats li van diagnosticar trastorn bipolar de tipus 1 amb 18 anys. Ella mateixa reconeix que durant anys no va acceptar la malaltia. Arran de la seva experiència, reclama trencar les etiquetes que pesen sobre les persones amb problemes de salut mental “perquè són falses”.
El periple de la Núria va començar als 14 anys, quan va patir assetjament a l’escola. Arran d’aquella situació, els seus pares la van dur al psiquiatra. Als 16 anys va intentar suïcidar-se i, llavors, la van ingressar durant quatre setmanes a l’Hospital Clínic. Allà li van diagnosticar un trastorn de conducta. Dos anys després, va tenir una crisi maníaca eufòrica i a l’Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona, li van diagnosticar un trastorn bipolar de tipus 1.
En aquell moment, la Núria no va acceptar la malaltia i explica que va marxar de casa amb 22 anys. Amb 29 anys, va fer-hi front i va començar a “parlar-ne sense por” i fins i tot va començar a escriure un blog. Ara, la Núria considera clau acceptar la situació i aprendre a demanar ajuda, “s’ha de fer visible allò invisible”.
[vc_section][vc_row][vc_column][vc_text_separator title=”Més testimonis” color=”black”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”469385″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”470376″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”471983″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][/vc_row_inner][/vc_column][/vc_row][/vc_section][vc_row][vc_column][vc_separator color=”black”][/vc_column][/vc_row]
