Pep Sotillos ha patit un trastorn emocional al llarg de la seva vida, amb episodis d’ansietat i depressió. En Pep estava convençut que “els malalts mentals ho són tota la vida” i aquest pensament el va dur a intentar suïcidar-se. Ara, després d’anys de treball i esforç, se sent en pau i reivindica que “hi pot haver una sortida, que implica demanar ajuda a la gent propera”.

Pep Sotillos és un dels testimonis que ha participat en l‘informe sobre el suïcidi de l’entitat Obertament. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, ha explicat el seu cas a betevé. Afirma que en els moments més crítics del trastorn emocional que ha tingut al llarg de la seva vida, estava convençut que “patiria tota la vida” i reconeix que va tenir pensaments de suïcidi. Ara, admet que al darrere hi havia “un estigma absurd”. “És mentida que els malalts mentals ho siguin tota la vida, però jo m’ho vaig creure”, explica.

La importància de parlar sobre el suïcidi

La situació d’en Pep va fer un tomb quan va poder explicar “els aspectes més foscos de la meva vida” als psiquiatres, “persones que paraven atenció, mostraven interès i tractaven el tema amb naturalitat”. Per això, Pep Sotillos demana que deixi de ser un tabú, “això ajudaria molta més gent del que imaginem”.

Més testimonis