Ja fa 17 anys que Lourdes Isquerdo va aconseguir superar un càncer de mama, que li van diagnosticar durant una visita rutinària al ginecòleg. Després d’un tractament molt dur i de passar pel quiròfan, afirma que el que més la va ajudar va ser enfrontar-se a la malaltia amb l’ajuda del seu entorn. Un cop es va curar, va decidir fer-se voluntària a l’Associació Espanyola contra el Càncer, per ajudar persones que estan passant per la mateixa situació. Afirma que el primer que els diu és “que no s’imaginen la força que tenen, la paraula contra el càncer és lluita, lluita i lluita”. I és que segons els especialistes, encara que se superi la malaltia, el més dur és enfrontar-se a les seqüeles psicològiques.
Parlar obertament del càncer
Segons Mireia Golobardes, psicooncòloga de l’Associació Espanyola contra el Càncer, el més important per enfrontar-se al diagnòstic és parlar-ne obertament. Afirma que encara hi ha persones que no volen compartir la malaltia amb el seu entorn laboral i familiar i que això no les ajuda. Pel que fa a l’actitud que han de prendre els familiars, afirma que el més important és que la persona se senti acompanyada. I fer-ho sense un optimisme desmesurat amb frases tipus “Ho superaràs, tot anirà bé”. Creu que en la primera fase del diagnòstic és millor, fins i tot, compartir la preocupació amb l’afectat. Sobretot, cal oferir-se a acompanyar-lo de la manera que desitgi, “ja sigui, si cal, deixant-lo plorar”, afegeix.
