Desenes de persones s’han aplegat al voltant del riu Besòs aquest dissabte, 8 d’abril, per celebrar la tradicional Cerimònia del Riu. Es tracta d’un ritual que el poble gitano celebra anualment arreu del món a les vores dels rius com a símbol de llibertat i per recordar els seus avantpassats. D’aquesta manera, es simbolitza la diàspora i l’èxode romaní.

“És un acte per recordar les persones que van patir la persecució als camps d’extermini i la persecució històrica que hem patit a Espanya i altres països d’Europa”, apunta Pedro Vargas Heridia, gerent de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya. Seguint la tradició, les dones escampen pètals de flors pel riu. Per la seva banda, els homes encenen una espelma i la llancen a l’aigua.

La jornada l’han precedit altres actes que al llarg de la setmana han reivindicat la història, la llengua i la cultura del poble gitano. Abans de la Cerimònia del Riu, veïns procedents de diferents barris ja s’han començat a concentrar al Parc Fluvial del Besòs per xerrar, ballar i cantar. En definitiva, una jornada festiva que ha seguit amb vuit parlaments de diferents representants de la FAGIC i la comunitat gitana.

Festa amb esperit reivindicatiu

La festa no deixa de banda tampoc les reivindicacions històriques de la comunitat gitana. Segons Vargas, “encara són necessàries moltes mesures per garantir la igualtat efectiva del poble gitano”, i afirma que “s’han de trencar clixés, estereotips i estigmes que encara es mantenen”.

En la mateixa línia, Susana Martínez Heredia, tresorera de la FAGIC, considera que aquesta celebració també serveix per “donar una visibilitat real i positiva del poble gitano als mitjans de comunicació“. Considera que és cabdal un reconeixement del món associatiu gitano que es complementi amb el del “feminisme i la dona gitana”.