La detenció de nou persones suposadament vinculades als comitès de defensa de la república (CDR) ha estat un dels focus de l’atenció mediàtica aquest dilluns i no s’ha escapat de la polèmica. Hi ha veus crítiques que qüestionen les acusacions de terrorisme i de presumpte delicte de rebel·lió contra els nou arrestats.
El catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Nieva ha defensat que pot ser precipitat parlar de terrorisme si no hi ha cap prova que demostri que els detinguts tenien un pla per actuar violentament o de com suposadament volien utilitzar les substàncies que s’han decomissat: “Si no hi ha això, probablement pugui ser precipitat, però ja veurem”, ha matisat.
Nieva ha insistit que cal mantenir la presumpció d’innocència dels arrestats i ha argumentat que és “gravíssim” acusar algú de terrorisme sense proves clares perquè aleshores la detenció es pot allargar fins a cinc dies, i sense estar comunicats, a diferència d’altres delictes pels quals estarien un màxim de 72 hores retinguts per la policia.
“Sabem que hi havia persones que tenien parafina, alumini, àcid sulfúric i gasolina. Tot això ho podem assolir qualsevol de nosaltres en una drogueria i, en el cas de la gasolina, anant a una benzinera”
El catedràtic ha afegit que el fet d’acusar-los de terrorisme també implica jutjar-los a l’Audiència Nacional i, per tant, haver-los de traslladar a Madrid: “És un canvi radical que dificulta la defensa perquè no és el mateix tenir un advocat de casa teva, a prop, que puguis pagar des de casa teva, que haver d’anar a Madrid”, ha dit Nieva.
Sobre el delicte de rebel·lió, Jordi Nieva considera que és “exagerat” parlar-ne tenint en compte la informació que n’ha transcendit: “Si algú creu que pot prendre el poder d’un estat amb quatre litres de benzina, parafina i alumini… No té cap sentit”, ha sentenciat.
El catedràtic ha recordat que la investigació es troba sota secret de sumari malgrat que s’han fet públics detalls del cas en els comunicats tant de la Guàrdia Civil com de la Fiscalia de l’Audiència Nacional: “A l’estranger, quan hi ha secret de sumari, es fa una nota de premsa en què es dona informació neutra de les persones detingudes i dels delictes pels quals se’ls imputa”, ha conclòs.
