(ACN) Investigadors de l’Hospital del Mar Research Institute i del CIBER del Càncer han participat en una recerca que ha demostrat que un tipus concret de proteïna, l’IκBα, és un marcador clau en un dels càncers de cervell amb més mortalitat. Es tracta del glioma difús, que provoca tumors al sistema nerviós central dels pacients.
L’element analitzat s’encarrega de regular els processos inflamatoris i, d’acord amb els resultats obtinguts, quan hi ha una pèrdua d’aquesta proteïna l’esperança de vida dels pacients baixa dràsticament i el pronòstic empitjora significativament. La recerca ha analitzar les dades de més de 2.300 malalts procedents de diferents centres de tot el món, amb diferents característiques i estadis de progressió.
Els especialistes també han pogut comprovar que aquesta proteïna interactua amb la cromatina, una estructura que regula l’activitat genètica. Això obre la porta a utilitzar aquesta interacció com a diana terapèutica, una aproximació diferent de la proposada fins ara en aquests pacients. La influència d’aquesta proteïna en el pronòstic dels pacients s’està ara investigant en altres tipus de tumor.
Una patent comprovarà l’efectivitat dels tractaments
El doctor Lluís Espinosa, segon signant del treball i coordinador del grup de recerca de l’Hospital del Mar Research Center, ha explicat que ja disposen d’una patent d’un model amb molècules que els pot permetre buscar moduladors per a les diferents funcions que té la proteïna IκBα. Així es podrà comprovar l’efectivitat de diferents tractaments que activin o desactivin les diverses vies de senyalització cel·lular sobre les que actua. “Esbrinar què és el que està incrementant la malignitat dels tumors quan es perd IκBα és essencial per tractar els pacients, perquè, si ataques la via equivocada, no s’aconseguirà l’efecte terapèutic buscat”, ha assegurat el metge.
Els gliomes difusos són tumors primaris del sistema nerviós central (SNC), que representen aproximadament el 5 % d’aquests tumors. Afecten típicament la població jove, amb una mitjana de 40 anys. El tractament convencional es basa en la resecció màxima, sempre que sigui segura, i en alguns casos, si són tumors de baix risc, en un seguiment estret.
