“Si una persona jove està poc comunicativa i/o irritable i, a més, comença a no anar bé a l’escola, a les extraescolars o amb els amics, Huston, tenim un problema“. Qui parla és Jordi Royo, psicòleg i director clínic d’Amalgama7, qui assegura que és clau detectar de forma precoç malalties mentals com la depressió que poden portar a treure’s la vida. Ho afirma coincidint aquest dijous 13 de gener amb el Dia Mundial de Lluita contra la Depressió.
Aquest psicòleg clínic posa l’exemple del cas de l’adolescent que pateix “bullying” o “ciberbullying”. Aquesta situació, sostinguda en el temps, el pot portar a patir una depressió i, en els casos més greus, a suicidar-se. “Si aconseguim desactivar l’assetjament implicant-hi família, escola i justícia, podrem evitar que se suïcidi” diu Royo. I afegeix que l’objectiu de fer un bon diagnòstic a temps és fer un tractament que porti aquesta persona a curar-se. I això, diu aquest psicòleg, “és possible”, especialment amb una combinació de psicoteràpia i fàrmacs.
No esperar a demanar ajuda
Segons Royo, quan una família percep conductes disruptives en els fills “pensa que forma part de l’adolescència, que és transitori i que ja passarà“. Aquest psicòleg creu que hi ha la tendència a minimitzar i a pensar que “no es té cap problema”, i quan es demana ajuda “ja han passat 15 mesos”. Per això, recomana a les famílies que visitin algun professional especialment si les activitats que motivaven l’adolescent han deixat de fer-ho.
Jose Manuel Menchón, cap de Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, assegura que els joves poden no necessàriament presentar quadres de tristesa i per això “és important observar si hi ha canvis importants respecte la seva conducta prèvia”. També recomana “parlar molt amb ells i, fins i tot, preguntar-los obertament si tenen ganes de viure“. Menchón afegeix que això “no els induirà a treure’s la vida sinó que els pot ajudar molt“.
La tendència a l’aïllament
Un estudi fet per Amalgama7 a 1.500 pares i mares de joves entre 14 i 18 anys revela la tendència a l’aïllament de molts, especialment arran del confinament per la pandèmia de covid. Segons aquest informe, el 49 % de les famílies creuen que els seus fills ja tenien tendència a aïllar-se abans del tancament pandèmic. Després del confinament, aquesta xifra ha pujat fins al 79 % i, actualment, la xifra se situa en el 65 %.
Jordi Royo creu que no necessàriament quan un jove es tanca abusivament pot estar patint una depressió, però sí que es pot donar el cas. Especialment, quan està enganxat als videojocs, a la pornografia o a les xarxes socials. En aquest sentit, assegura Royo, un ús patològic del mòbil -tres hores de mitjana al dia- pot portar molt probablement “a tenir problemes de salut mental”.
Si bé la depressió en persones adultes pot tenir l’origen en una pèrdua, ja sigui laboral, econòmica o emocional, en adolescents té més a veure amb l’adversitat. Jordi Royo creu que un mal examen, una situació d’assetjament o un trastorn alimentari poden desencadenar una depressió.
Els recursos de la pública insuficients
Les UCAS (Unitat de Crisi d’Adolescents) i els CESMIJ (Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil) són alguns dels recursos de què disposa la sanitat pública per atendre malalties mentals com la depressió en joves i adolescents. Jordi Royo assegura que sovint aquestes persones necessiten tractaments de llarga durada “i això a la pública no ho poden trobar”. Afirma que la sanitat pública no té places pròpies ni concertades de mitjana i llarga estada”. Per Juan Manuel Menchón, dotar de més recursos la sanitat pública per tractar les malalties mentals “seria positiu”, perquè actualment “hi ha molta demanda” d’aquestes places.
