Com qualsevol procés terapèutic, el professional primer ha de fer un diagnòstic de l’estat del pacient que, en aquest cas, consisteix a observar com es mou. “En lloc de posar la gent en un divan i fer-los parlar, mirem com es belluguen i com s’expressen, tant de manera verbal com no verbal”, explica la Heidrun Panhofer, coordinadora del Màster en Dansa Moviment Teràpia de la UAB, l’únic que es fa en tot l’estat espanyol.
Panhofer va ser una de les fundadores de l’associació DMT a Espanya, creada el 2001, i reivindica l’eficiència d’aquesta disciplina: “En altres països europeus, la dansa moviment teràpia és una professió reconeguda i, per això, els nostres alumnes se’n van a fora a treballar, perquè les clíniques psiquiàtriques i les escoles els demanen”, defensa.
Tot i que és difícil establir els límits de la DMT, els professionals reconeixen que els resultats aconseguits en una sessió no sempre són extrapolables a la vida quotidiana, sobretot quan es tracta de pacients amb un alt grau de discapacitat.
