La Generalitat acabar de crear un protocol per prevenir i abordar el matrimoni forçós a Catalunya que es desplegarà en un termini de tres anys. Es tracta d’una unió de dues persones, on almenys una d’elles, generalment la dona, no hi ha atorgat el seu ple i lliure consentiment, sinó que ha estat pressionada físicament, sexualment i psicològicament per la seva família i l’entorn de referència. Per aquest motiu es considera un tipus de violència masclista inclòs en la Llei 5/2008. Segons dades del Departament d’Interior, l’any 2019 els Mossos van rebre 14 denúncies, mentre que en 10 anys (entre el 2010 i el 2019), s’han atès a Catalunya 153 nenes i dones (85 nenes i 68 dones) per matrimoni forçós o han estat en risc de patir-ne. Es tracta d’una pràctica molt estesa a l’Àfrica Subsahariana, el Magreb i l’Àsia Meridional.
L’Objectiu del protocol
L’objectiu d’aquest protocol és establir un marc de cooperació i un circuit d’intervenció entre les diferents professionals per prevenir, detectar i intervenir en situacions de matrimonis forçosos i garantir el dret de les dones a erradicar aquest la violència masclista. Sovint, tal com ha explicat el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania Oriol Amorós, la senyal d’alarma la dona una persona propera a la víctima, com un professional de la salut o de l’educació. Segons Amorós, a més, és important que sigui una persona de referència en tot el procés de forma que no es pateixi un procés de revictimització. De la seva banda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha explicat que aquest protocol té la intenció d’acabar amb aquest tipus de violència masclista “invisibilitzada perquè qui la pateix és vulnerable”.
Quatre fases d’intervenció
L’abordatge per a l’eradicació del matrimoni forçós consta de quatre fases d’intervenció. La primera és la prevenció i sensibilització a la població provinent de les zones amb alta incidència d’aquesta pràctica perquè no es perpetuï. També es vol formar els professionals sobre matrimoni forçós. La segona fase consisteix en la detecció de casos a partir dels senyals d’alerta i derivar-los segons els circuits establerts. La tercera fase se centra en l’atenció: s’establirà el nivell de risc del cas i els passos a seguir. La quarta i última fase és la de recuperació i pot suposar l’activació del recurs d’acollida d’urgència o l’activació de recursos d’habitatge per a la víctima i els seus fills, entre d’altres. Per elaborar aquest protocol s’ha comptat amb la participació activa d’entitats que fa anys que es dediquen a la prevenció, atenció i acompanyament de víctimes de matrimonis forçosos. Per aconseguir els objectius, la Generalitat crearà 20 taules de coordinació a més de les 72 existents, formades per diferents agents del món educatiu, mèdic, policial i de serveis socials, entre d’altres.
