En Xavier Cordomí va néixer al desaparegut barri de la Catedral. Tot i això sempre que té ocasió o quan li pregunten on va néixer respon que al barri de la Catedral. De fet, és un dels pocs veïns que ha nascut i que ha viscut tota la vida en aquest barri de Ciutat Vella, rebatejat com a barri Gòtic. “El barri Gòtic històricament no existeix, és un invent. Hi ha diferents barris històrics com el de la Catedral, el del Call, el de la Mercè, el de Sant Just i el del Pi”, explica Cordomí.
Creu que no es pot parlar del barri Gòtic en general. “No és un barri homogeni perquè no és el mateix el barri Gòtic nord que el barri Gòtic sud”. Tot i aquests matisos el que té clar és que el barri de la seva infantesa “s’ha transformat moltíssim. Hi ha moltes coses que no tornaran i les persones que hi vivim hem de ser conscients que no tornaran”. Reconeix amb tristor que “el visitant del barri Gòtic només veu les pedres, no veu la gent. Tot al contrari, moltes vegades ens fan fotos també com a part del decorat”.
“Hem sucumbit a la monumentalització”
El paisatge humà i urbà del barri Gòtic, explica Cordomí, han canviat molt les darreres dècades. “Quan era petit hi havia uns carrers que ara no existeixen, hi havia unes cases de veïns que ja no existeixen”. Aquests canvis responen, segons Cordomí, en alguns casos a processos urbanístics, però la petjada turística hi té molt a veure. “Els apartaments turístics fan que el paisatge humà hagi canviat moltíssim. No hi ha aquell contacte de veí a veí i, a més, molts s’han vist expulsats pels preus dels lloguers”.
Expulsió del comerç de proximitat
Un altre aspecte en què es nota l‘efecte del turisme al barri “és en el comerç de proximitat, gairebé desaparegut. Si vols comprar alguna cosa bàsica per a la vida diària has de creuar la via Laietana, sortir del barri, perquè aquí gairebé tot el comerç està focalitzat en el turisme”. Això, a més, “afecta el comerç tradicional. Moltes botigues centenàries han d’abaixar la persiana, han de marxar del barri davant unes OPA hostils brutals que es fan sobre els lloguers de les botigues de tota la vida“.
Davant l’expulsió del veïnat i de la pèrdua de comerç de proximitat, Cordomí ho té clar: “Hi hauria d’haver polítiques municipals molt fortes, amb convenciment de salvar i facilitar la vida dels veïns que vulguin viure a Barcelona, perquè no ens veiem expulsats i que els que encara resistim, no ho hàgim de fer en males condicions”.
Les festes populars, nexe d’unió i de memòria
En Xavier Cordomí ha estat director de La Casa dels Entremesos i director artístic d’actes tradicionals del Departament de Festes i Festivals de l’Institut de Cultura de Barcelona. Tot i que fa poc que està jubilat continua col·laborant amb aquestes dues institucions. És una de les persones que més ha treballat per recuperar les tradicions i les festes de la ciutat i, per això, defensa el paper que tenen per mantenir viva la memòria i la unió dels veïns.
Volem preservar la història del barri a través de fets i festes com les de Sant Roc, que són un nexe d’unió entre els veïns, que resistim gairebé com els últims mohicans”
Les festes de Sant Roc són les més antigues de la ciutat i estan considerades Patrimoni d’interès nacional per la singularitat que presenten les festes de preservació i de memòria d’un barri “que no podem dir que no existeix però que sí en certa manera ha desaparegut, però que persisteix gràcies a les festes“.
Cordomí assegura que “aquesta idea d’identitat entre els veïns que han marxat, els veïns que queden i els nous que arriben, s’aconsegueix més amb les festes que amb els monuments. Hi ha una realitat històrica que traspassa les pedres i que s’aconsegueix a través de les festes populars“.
Expansió de la monumentalització
Cordomí considera que altres districtes de la ciutat, com l’Eixample, Horta-Guinardó o Nou Barris, estan començant a viure els efectes de la monumentalització. “El turisme que en principi és beneficiós per a la ciutat, en certs aspectes ara perjudica als veïns, els expulsa dels barris”. Cordomí argumenta com a motius per a aquesta expulsió “les dificultats que tenen molts veïns per trobar habitatge assequible i també el tema de l’urbanisme, que dificulta la vida de molta gent gran”.
El Gòtic s’està convertint en una nova Venècia, en un nou París. En aquests moments viure al centre de la ciutat és impossible”
Creu que calen polítiques “que tendeixin que el veïnat se senti bé en els seus barris, que trobi tot l’imprescindible per viure i no veure’s forçat a marxar”. Pel que fa al barri Gòtic és taxatiu: “En aquests moments voler viure al Gòtic és impossible perquè no hi ha habitatge de compra, ni habitatge social, tot està absolutament comercialitzat”. Per això, reitera que calen polítiques valentes i conjuntes per mantenir el veïnat del centre i de tota la ciutat.
