A la baixada de la Llibreteria número 7, hi ha la cereria Subirà, la més antiga de Barcelona. Es va fundar l’any 1761 i forma part de la llista d’establiments emblemàtics de la ciutat.
Dels Galí als Prat
L’actual propietària, Pilar Subirà, explica que l’origen del negoci es remunta a l’any 1761. Des d’aleshores i fins ara, ha canviat tres cops de família. El fundador del negoci va ser Jacint Galí. Però una generació dels Galí va morir sense descendència directa. Quan passava això, aquest solia passar a mans de l’encarregat de l’obrador. En aquest cas, el traspàs es va fer a la família Prat.
Aquesta família va tenir la cereria durant més de 100 anys. Fins i tot, van obrir tres nous establiments per als germans del propietari. L’any 1901, la família Prat es va haver de canviar de local i van anar a parar a l’emplaçament actual.
L’edifici on van posar la cereria els Prat ja existia des de mitjans segle XIX. El mobiliari i la decoració interior, que encara avui es manté, ja hi era quan van arribar i és del 1850, aproximadament. El local havia estat una botiga de teixits.
Dels Prat als Subirà
Tots els membres de la família Prat relacionats amb el negoci de la cera van morir a la Guerra Civil, a partir de l’any 1936. L’avi de Pilar Subirà era mestre cerer a la ciutat de Vic. Quan se’n va assabentar que la cereria estava disponible, se’n va anar a Barcelona per fer-se’n càrrec del negoci.
Ell i tota la família es van instal·lar al pis del damunt de la botiga, i es van posar a fer ciris al vell obrador del darrere de la botiga, ara desaparegut. Els anys de la postguerra van ser difícils perquè no hi havia matèria primera. Però, a poc a poc, va anar fent i va recuperar la clientela fins a fer-se un nom a la ciutat.
L’any 1964, l’avi Subirà va morir i el seu fill, el pare de la Pilar, se’n va fer càrrec del negoci. Per a la Pilar Subirà, el seu pare és el mestre cerer més important que queda a Catalunya. Coneix totes les tècniques i el producte des del principi fins al final del procés d’elaboració.
La reinvenció del sector
A la cereria, al llarg del segle XX, es feien els productes bàsics: ciris, candeles o espelmes amb cera d’abella reservades per ocasions especials. Però amb la introducció de l’electricitat, el sector va patir un daltabaix i molts van haver de tancar.
En els darrers 15 anys, han tancat el 80 % de les cereries que quedaven. La tendència del negoci per sobreviure ha estat la diversificació. Ara es fan moltes espelmes decoratives i figuratives: per aniversaris, en formes d’animals, de flors, etc. En pocs anys, l’elaboració de productes de cera ha canviat moltíssim. Ara seria impossible fabricar tots els models d’espelma a la rebotiga. Entre parròquies, capelles, convents i particulars, la Subirà manté uns 500 clients habituals.
