Des del 2006, els veïns havien expressat la voluntat de recuperar l’espai per al barri i fa tres anys, en el mandat anterior, que l’Ajuntament va iniciar el procés d’expropiació. Ara el consistori ha de determinar l’estat de l’edifici i redactar els projectes necessaris per rehabilitar-lo, però aquest diumenge els veïns ja han pogut visitar, visiblement emocionats, la Cooperativa Siglo XX. “Estem molt emocionats d’haver aconseguit la Cooperativa, perquè era un espai molt estimat, on es feia teatre, cinema, se celebraven aniversaris i casaments, i altres activitats d’esbarjo del barri”, recorda la Pepa Piques, de l’AV Òstia. “Em tremolen les cames i no ens ho acabem de creure”, afegeix la Patricia Ordaya, també membre de l’AV Òstia i de la campanya per recuperar l’edifici.
A principis d’any, s’iniciarà el procés de debat amb veïns i entitats per definir els futurs usos de l’espai però, segons el consistori, estarà orientat a la cultura i als joves del barri. “La primavera vinent esperem tenir definit l’ús d’aquest equipament de gairebé 600 metres quadrats, que ja són del barri i que són un clar exemple dels resultats de la lluita veïnal.”, afirma Gala Pin, regidora de Ciutat Vella. “Calia una bona notícia per tornar a engegar amb força el procés participatiu veïnal- explica la Laia Fargas, de l’AV Òstia- Ha estat un procés molt llarg, amb altibaixos, i això ens donarà força de nou.”
Un edifici històric
La Sociedad Cooperativa de Consumo Siglo XX es va fundar el 1901 i estava gestionada per associats. Primer va ser una botiga de queviures i també va servir, a través de la quota dels socis, per cobrir malalties o pensions de vellesa i viudetat. Més tard va acollir un forn de pa i un cafè taverna. Amb la República, va canviar de nom, i un dia abans de l’ocupació de Barcelona per part de les forces franquistes, l’edifici va ser destruït per un bombardeig, el 1939 durant la Guerra Civil.
L’espai es troba en desús des de la dècada dels anys 90 i està qualificat amb un nivell de protecció C en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament, cosa que farà que la rehabilitació s’hagi de fer mantenint diversos elements arquitectònics. “És un edifici que va quedar abandonat als anys 90 i que ha tingut ocupacions pel mig i fins i tot un incendi el 2013. L’estructura està bé, però s’han de fer obres de rehabilitació per conservar alguns elements que encara recorden l’activitat original, com la sala de ball o el teatre. D’altres, com de l’activitat de queviures que hi havia a la planta baixa, ja no en queda res.”, assegura Gala Pin.
