JOAN GRAU "Iep! Sí, ens trobàvem pel carrer de Barcelona... Iep! Sí, sí, aquest ja és llebrenc... Això és de Vallvidrera." Així és com el Joan Grau recorda que se saludaven els veïns de Vallvidrera quan es trobaven per Barcelona. Una manera d'identificar-se i diferenciar-se de la resta. Un llibre publicat per Biblioteques de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona recull aquestes anècdotes i històries que mai no sabríem si no fos pels records de la gent que fa més anys que viuen aquí. Com la que explica el Joan, que recorda un banquer nord-americà i la seva excèntrica dona, per als quals va treballar en la construcció de casa seva, a Vallvidrera. JOAN GRAU "Va acabar la película del 'Cid Campeador', que la feia el Charlton Heston, i el cavall se'l va quedar ella perquè no el matessin ni res perquè era molt vell. I es va morir aquí i vam haver de fer el sot, encara a vegades passejo per allà i ho veig a la carretera anant cap a la torre de Collserola a pic i pala i amb el Land Rover el vam portar allà i el vam enterrar." La Lourdes Llauró ha viscut més de 50 anys en aquest barri de muntanya. Explica que la vida a Vallvidrera ha canviat molt, ja no és el poble que era i ho nota, sobretot, en com han canviat la festa major. LOURDES LLAURÓ "Cada família tenia quatre o cinc fills que tots sortien a la plaça a jugar entre ells i des dels tres anys fins als de disset per exemple, no? I hi havia els que tenien 15 o 16 anys, o 17 ens van muntar unes festes de barri molt maques. Ens hi feien participar als pares." NÚRIA FLO, directora de la biblioteca de Vallvidrera "No pretenem fer història amb majúscules, el que volem és que aquesta part de la història, aquestes petites històries, aquestes vivències de les persones quedin en un record perquè formen part de la història del barri, però clar, és la història en petit." Tota la informació del llibre prové de 20 entrevistes que es van fer l'any 2005 a persones de Vallvidrera. Vuit anys més tard s'han recopilat perquè tothom pugui saber com era abans el barri.
