Al malalt se l’identifica ràpid: compra amb assiduïtat i ho fa amb un elevat nivell d’estrès, que repercuteix en el seu dia a dia, fet que incideix en la resta de membres de la família -que ho valoren negativament- i causa sentiments intensos de culpa. Des de fa uns anys, el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge aplica programes per tractar de manera integral aquest trastorn, que es calcula que pateix entre un 6 i un 7% de la població. També es treballa amb els familiars, a qui s’assisteix, i es mira d’actuar sobre la depressió, l’ansietat i els problemes alimentaris que presenta el pacient.
A pesar que s’ha associat aquesta conducta a les dones, els últims estudis asseguren que homes i dones són addictes a les compres en la mateixa proporció. “La diferència es troba en el tipus d’objectes que adquireixen”, explica la doctora Susana Jimenez, responsable de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge. “Mentre que les dones compren cosmètica, roba, complements i joies, els homes acostumen a comprar material informàtic, música i accessoris per al cotxe”. Tant en uns com en els altres, el tractament que se’ls aplica sol tenir èxit, fins a aconseguir la recuperació plena del malalt “sempre que aquest prengui consciència del trastorn i tingui motivació per resoldre’l”, afegeix Jiménez.
També els informes de què es disposa trenquen l’estereotip que les adolescents són el perfil més associat a les compres compulsives. En realitat, són persones d’uns 40 anys, amb un temps d’evolució del trastorn de sis anys, i amb deutes de més de 25.000 euros.
Els “inputs” que rebem constantment a través de la publicitat que ens animen a comprar, i el materialisme com a indicador d’èxit social, solen ser els factors que afavoreixen l’evolució de la malaltia. Internet també hi ha fet molt, en aquest sentit, en convertir-se en un nou element de risc, que fomenta la compra compulsiva de manera no presencial.
