El cap de la trama és, presumptament, el propietari de les dues immobiliàries. Segons els treballadors va ser ell qui els va avisar que tenia per vendre uns pisos de protecció oficial de la Generalitat que NO s'havien adjudicat a Nou Barris. "Usted dice que el señor González les informó que había pisos de protección oficial para vender. ¿Dijo estas palabras: para vender?" "Sí" Segons un dels treballadors, l'acusat va recomanar-los que intentessin col·locar els pisos a persones del barri. Fins i tot, dos empleats en van sol·licitar un. El mètode sempre era el mateix. A través d'anuncis a diaris i a carrers s'oferien pisos de protecció oficial de 146 MIL euros de mitjana. Un cop es contactava amb els futurs compradors, els demanaven uns requisits mínims com: ser menor de 35 anys, tenir uns ingressos inferiors als 30 MIL euros anuals i no tenir cap pis de propietat. Amb l'excusa que eren els últims de la promoció, s'obligava els compradors a pagar en poques hores una entrada que oscil·lava entre els 15 MIL i 30 MIL euros per reservar el pis. Uns habitatges de protecció oficial que ja s'havien adjudicat i tenien propietari. "¿Usted recuerda si esta construcción quedó algún piso sin adjudicar?" "No em consta." En total, hi ha 44 persones afectades que van abonar-ne la paga i senyal. I de tots els diners dels pisos, no n'hi ha ni rastre. La fiscalia ha imputat tres persones per aquest cas. Demanen 10 anys de presó per al propietari de la immobiliària, que ja acumula antecedents per estafa. Per als altres dos treballadors, penes de 6 anys.

Les víctimes van avançar entre 15.000 i 30.000 euros perquè els en reservessin un. Els Mossos d’Esquadra calculen que els arrestats van estafar més de 600.000 euros.

L’agència immobiliària posava anuncis als diaris per oferir els immobles sense passar per concurs públic. Els pisos, d’uns 70 metres quadrats, tenien tres habitacions, bany, cuina, menjador i plaça d’aparcament i valien 155.000 euros. Tots pertanyien a promocions del Patronat Municipal de l’Habitatge construïts per l’Institut Català del Sòl (Incasòl), de l’Ajuntament. Totes tres institucions es presenten com a part afectada en el procés judicial.