El nombre de casos de verola del mico detectats a Espanya s’incrementa gairebé dia rere dia. Mentrestant, van sorgint preguntes i també respostes sobre un virus i una malaltia nous al territori. Com és la transmissió de la verola del mico? Recollim les vies d’infecció principals i els factors de risc de contagi segons el Departament de Salut.
Així es transmet la verola del mico
Ara per ara se sap que la verola del mico es transmet, sobretot, a través de la saliva i de les secrecions de les vies respiratòries. També si es té un contacte directe amb les lesions de la pell d’una persona infectada, crostes o pus, així com amb objectes contaminats pels fluids de les ferides ocasionades per la malaltia com, per exemple, llençols o tovalloles.
El consum de carn d’un animal infectat amb una cocció inadequada també comporta un risc de contraure el virus. Els esquirols, les rates, els ratolins i altres rosegadors són els principals portadors de la verola del mico i actuen com a font d’infecció. La malaltia també es transmet per contacte directe amb la sang d’un animal infectat o amb els seus líquids corporals o mucoses.
Factors de risc davant la verola del mico
La Generalitat de Catalunya, des del Canal Salut, informa que, per diagnosticar la verola del mico, el professional mèdic tindrà en compte els símptomes i si el pacient té algun dels següents factors de risc. Aquests, segons Canal Salut, són:
- Tenir un vincle epidemiològic amb un cas confirmat o probable de verola del mico en els 21 dies anteriors a l’inici dels símptomes.
- Haver viatjat a l’Àfrica occidental o central en les tres setmanes anteriors a l’inici dels símptomes.
En aquest apartat, el Canat Salut també recull el “ser home que té sexe amb homes” com a factor de risc a tenir en compte si una persona presenta símptomes compatibles amb la verola del mico. L‘Observatori contra l’Homofòbia demana no estigmatitzar el col·lectiu LGTBI i no vincular l’homosexualitat amb el virus.
Prevenció si es viatja a zones endèmiques
Tot i que el virus no es propaga fàcilment entre les persones i el risc pel global per la població és baix, les autoritats sanitàries adverteixen del risc sobretot pels ciutadans que viatgen a zones endèmiques, principalment països de l’Àfrica central i occidental. Per exemple, Salut recomana a aquestes persones que es rentin les mans sovint, s’assegurin de consumir carn ben cuita i evitin el contacte amb animals o amb persones que presentin símptomes, així com amb qualsevol objecte o material que hagi estat en contacte.
Una malaltia rara i sense tractament
La malaltia, poc freqüent, es troba dintre del grup de les denominades zoonosis, que són les que es transmeten d’animals a éssers humans. De moment, no hi ha cap tractament que pugui curar la infecció i només s’apliquen mesures terapèutiques de suport. Per què s’anomena verola del mico? Doncs perquè, d’una banda, té uns símptomes semblants a la verola: febre, mal de cap, dolors musculars i erupcions a la pell. I, de l’altra, es va descobrir per primera vegada, l’any 1958, en unes colònies de micos en captiveri per a la recerca.
El 1970 es va detectar el primer cas en humans a la República Democràtica del Congo i, tot i que la majoria de casos es concentren a l’Àfrica, la infecció s’ha estès a altres països i continents. Fa uns dies el Ministeri de Sanitat va confirmar els primers positius de verola del mico a l’estat espanyol i des d’aleshores ha anat augmentat el nombre de casos reportats.
