Cèlia Suay: “A la Salut ens hem d’organitzar perquè el barri sigui per als veïns”

El 1978 la Cèlia Suay va arribar a la Salut, on ha participat sempre de l’activisme veïnal. Al principi, va llogar un pis amb uns amics al carrer de Sostres, quan estudiaven i treballaven. “Vam introduir diversitat al barri, eren famílies treballadores i tradicionals i nosaltres gent jove i moderna que introduíem altres variants”, explica.

Amb els anys han vingut veïns d’altres zones de la ciutat i de fora “que han trobat aquí lloguers més assequibles i que hi han aportat riquesa“, explica Suay. Això sí, afegeix, “la gent d’aquí encara conserva l’antic veïnatge i encara ens coneixem, els veïns”. A més, creu que la Salut es defineix per ser un barri de muntanya amb carrers costeruts i “s’allunya d’espais més quadriculats de la ciutat i això li dona personalitat”.

Barri de contrastos

De fet, diu, és una zona molt verda, s’hi pot passejar i hi ha més tranquil·litat que en altres indrets de Barcelona. Una realitat, però, que contrasta amb la massificació turística que causa el Park Güell. Explica que afecta sobretot la mobilitat, que de per si ja és complicada per l’orografia empinada i la manca de comerç de barri, que obliga el veïnat a desplaçar-se. I es queixa que “els bars estan dirigits als turistes, no al veïnat”.

La polèmica del 116

L’únic transport públic de la zona és el Bus del Barri 116. L’Associació de Veïns la Salut, Park Güell, Sanllhey, que ha estat presidint Suay els últims anys, s’ha mobilitzat per recuperar-lo: “Era insuportable, estava saturat de turistes que anaven al parc, els veïns no hi podien pujar i ara això ja no passa“, explica. L’Ajuntament hi va actuar i va eliminar el bus a Google per solucionar-ho.

Malgrat tot, Suay explica que cal reforçar el bus del barri, sobretot els caps de setmana, en hores punta i a les nits, ja que assegura que el servei és insuficient. De fet les protestes per la mobilitat no s’aturen per aquest motiu i perquè les altres línies de bus “continuen saturades de turistes”.

Superant obstacles

També estan a l’aguait de les noves escales mecàniques de la baixada de la Glòria. Se n’han instal·lat de tipus reversible, un nou sistema que segons el veïnat a vegades provoca cues quan es canvia el sentit de la marxa, ja que són molt utilitzades pels turistes per anar al parc. A més, hi ha el problema afegit del veïnat de l’entorn, que també pateix els problemes per les aglomeracions de més de 2.000 taxis. Tot i que recentment s’ha ampliat l’àrea restringida i la parada de taxis s’ha mogut un cop més de lloc, ara a la carretera del Carmel.

“Espais on fer vida de barri”

Un altre tema que preocupa Suay i el veïnat és la manca d’espais on poder fer vida de barri ja que, assegura, “no hi ha equipaments tot i que els hem demanat”. Això els obliga a moure’s i, a vegades, és complicat per a la gent gran. Hi ha el casal de barri de Cardener o han d’anar fins a Can Carol, a Vallcarca. També recorda que hauria de millorar la situació amb el casal la Miranda —comprat per l’Ajuntament— en què falta una entrada accessible.

Davant totes aquestes problemàtiques, l’activista ho té clar: el veïnat ha d’anar despertant i fer estructura per reivindicar-se davant els poders públics. Cal que “la gent s’organitzi per recuperar la Salut per als veïns”. De fet, el que estan intentant és aconseguir el màxim de gent implicada, tot i que admet que és difícil, ja que assegura que hi ha molta gent que viu desconnectada del barri i a vegades també costa lluitar amb els individualismes. “Però cal trobar-nos i que la gent vegi que fer veïnatge també és una activitat gratificant”.

“Individualment no es podria”

Explica que estan tornant a crear xarxes de veïns, “el barri és molt important, durant la pandèmia vam veure que moltes necessitats les podíem satisfer gràcies al veïnatge i vam construir grups que continuen vius i això és el que hem de recuperar”. Per Suay “els veïns haurem d’arribar a allà on no poden arribar els serveis públics“.