Segons dades de l’informe L’estat de l’educació a Catalunya, elaborat per la Fundació Jaume Bofill, a casa nostra s’ha reduït l’abandonament educatiu prematur un 7% els darrers anys. Tot i això Catalunya encara és lluny d’assolir els reptes plantejats en abandonament educatiu prematur i encara cal passar d’una taxa del 26% a la del 15%, que fixa l’estratègia europea per a 2020. Aquest allunyament precoç de la formació preocupa els experts, que destaquen que Catalunya se situa per sota la mitjana espanyola i europea en alguns indicadors de resultats educatius, com ara la taxa de graduació a l’ESO o la d’escolarització als 17 anys.
Els analistes atribueixen l’elevat abandonament educatiu prematur no només amb els dèficits de rendiment escolar, sinó també amb la debilitat de les transicions educatives. En aquest sentit, el bon comportament vist a Catalunya amb les proves PISA contrasta amb els mals resultats en la graduació a l’ESO (el 21,8% de l’alumnat matriculat a quart d’ESO no es gradua) i en la baixa permanència al sistema educatiu a partir dels 16 anys. La Fundació Jaume Bofill aposta per augmentar els recursos de suport i acompanyament a l’escolaritat, la detecció primerenca de dificultats d’aprenentatge i l’anticipació de possibles trajectòries escolars de risc per garantir una formació millor.
Aquest reforç dels recursos, però, sembla lluny d’arribar com a conseqüència de la situació econòmica. L’estudi assenyala que per millorar les xifres d’abandonament educatiu prematur és necessari potenciar la formació professional a Catalunya i augmentar la inversió en educació. En els darrers dos anys, però, el pressupost en aquest àmbit s’ha reduït un 13,8% i el nombre d’alumnes que absorveix el sistema educatiu ha augmentat en 182.500 alumnes. Amb menys recursos en aquest context, segons l’anàlisi, es fa més difícil combatre les xifres elevades d’abandonament dels estudis.
El nombre de “ni-ni” és més elevat a Catalunya que a Espanya o Europa
L’any 2011 a Catalunya el 21,9% dels joves de 16 a 24 anys, quasi 140.000 en total, ni estudiava ni treballava. Això va suposar un increment de més de vuit punts percentuals des de l’any 2007 per l’efecte de la crisi econòmica. Aquesta xifra es troba per sobre dels nivells existents al conjunt de l’Estat espanyol (20%) i de la Unió Europea (16%). Tot i les males dades, des de l’any 2010 la població jove que no estudia ni treballa ha decrescut tres punts percentuals gràcies al retorn d’aquesta població al sistema educatiu.
