Feia anys que Càritas reclamava una mesura com la de l’ingrés mínim vital, aprovat al Consell de Ministres del 29 de maig. Assegura que suposa un gran avenç contra la pobresa aguda que dignifica i acosta el país a la mitjana europea pel que fa a ingressos mínims. Considera que té coses molt bones com ara que, en configurar-se com a dret, la durada de la prestació va lligada a la situació de necessitat de la persona i es manté mentre perduri.
Un ajut amb “dèficits destacats”
Per Càritas, el decret de l’ingrés mínim vital té dèficits com ara que deixa fora les persones en situació irregular. I això, recorda, malgrat que la llei orgànica d’estrangeria els reconeix el dret a rebre prestacions socials bàsiques. També alerta que queden desprotegits els joves que surten del sistema de protecció de menors. Als 18 anys queden fora del sistema però en canvi no es pot demanar l’ajuda fins als 23 anys. A més, qui la demani ha de demostrar haver viscut tres anys de manera independent i això creu que és pràcticament impossible.
Critica també la limitació a dues unitats de convivència en un mateix domicili, perquè apunta que a la realitat moltes famílies han de compartir llar; o el fet que s’hagi d’estar treballant o sol·licitant feina, ja que deixa fora aquelles persones que per circumstàncies especials no poden treballar.
Encaix amb la renda garantida de ciutadania
Pel que fa a l’encaix amb la renda garantida de ciutadania, ja existent a Catalunya, Càritas demana que no només sigui complementària, sinó que serveixi per ampliar la cobertura a col·lectius com ara les persones en situació administrativa irregular. Demana que sigui compatible amb totes les ajudes disponibles i que s’estudiï implementar un complement per a habitatge de manera coordinada entre l’Estat i la Generalitat perquè pronostica que, si no és així, no se solucionarà la situació que viuen moltes famílies que hauran de destinar el que cobraran de les ajudes a pagar, per exemple, el lloguer.
