Amb aquests aplaudiments, els veïns de Can Peguera van celebrar que s'ha aprovat per majoria l'opció de preservar el barri com és actualment. MIQUEL CAMPOY, veí "Tal com està, la mar de bé… millor en casetes… és el millor que hi ha, jo no tinc jardí, però és el millor que hi ha... m'assec a l'esglaó que tinc per entrar al pis i em poso a llegir i em poso una cervesa... millor que un poble." MARÍA ANTONIA REY, Grup de Dones de Can Peguera "Desde 1929 que se hicieron dijeron que era provisionales, que no se asentasen mucho porque no estarían aquí. Y también gracias a los vecinos que ellos mismo han ido haciendo sus obritas, sus cosas, y han ido cuidando las casas 20." L'Ajuntament inicia ara els tràmits per canviar un pla urbanístic de 1974, que substituïa les cases per blocs de pisos. PEP ORTIZ, AV Can Peguera "L'any 74 l'associació de veïns neix pràcticament amb un objectiu: l'afectació del PGM deia que el barri havia d'anar a terra, la desafectació pot ser un fet, però nosaltres entenem això com una espiral, la lluita pel barri no s'acaba." Ara la idea és millorar els habitatges, l'urbanisme i els equipaments per augmentar la qualitat de vida del barri. També convertir-lo en patrimoni històric per passat de feu anarquista, el refugi antiaeri de la Guerra Civil i com a darrer referent de cases barates de Barcelona.
Els veïns de Can Peguera celebren la decisió, aprovada per majoria. Caldrà ara posar sobre paper la modificació del pla urbanístic de 1974, una lluita que perseguia des de la seva fundació l’AV Can Peguera. El seu president, Pep Ortiz, assegura, però, que l’entitat ha de ser garant que ja no hi ha marxa enrere i seguir reivindicant millores per al barri, tant en els habitatges com en l’urbanisme, així com més equipaments. Per més endavant queda convertir Can Peguera en patrimoni històric pel seu passat de feu anarquista – recuperant per a ús públic el refugi antiaeri de la Guerra Civil- i per ser l’últim testimoni de cases barates a Barcelona, després de l’enderroc de les del Baró de Viver i Zona Franca, i la desaparició imminent de les del Bon Pastor.
