Un grup de veïns i entitats de Nou Barris ha engegat la campanya Restituïm per demanar que la plaça del Virrei Amat recuperi el nom amb què es va inaugurar el 1932: el de plaça de Joan Salvat-Papasseit. Un nom que es va perdre nou anys després, amb el franquisme. “Quan es va urbanitzar la plaça, feia pocs anys que havia mort Salvat-Papasseit, el poeta del poble i, com vivia a prop, a la Font de’n Fargues, li’n van posar el nom. Ara intentem recuperar el nom d’acord amb la llei de memòria històrica”, explica Joan Viloca, de Restituïm.
“Ens va semblar una història maca, i que era un deure moral recuperar el nom“, afegeix Francesc Quintana, també de la campanya Restituïm. Tenen com a referència altres canvis de nom a Nou Barris, com el de la plaça de Llucmajor per la de la República o el de, just al costat de Virrei Amat, l’avinguda de Borbó per dels Quinze. Aquest cop, però, saben que pot ser més complicat.
Els grans esculls
Per començar, la plaça de Joan Salvat-Papasseit només es va dir així nou anys, i pocs veïns i veïnes queden que ho recordin. Per això la recollida de signatures ve acompanyada de la difusió de la història de la plaça.
A més, es tracta d’un dels grans centres neuràlgics de Nou Barris, que fa frontera entre tres barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta i el Turó de la Peira. “És una zona molt coneguda, amb molt comerç i molts bars, i el nom de Virrei Amat està molt assentat, però ens va semblar improcedent que no s’hagués canviat de nou un nom imposat per les autoritats franquistes. No és fer un canvi perquè el que hi ha no ens agrada, sinó que volem el nom original”, apunta Quintana. Expliquen que tampoc no troben justificat el vincle del Virrei Amat amb la zona.
El nom de Virrei Amat
La plaça es va construir per enllaçar Horta, Sant Andreu i l’Institut Mental de la Santa Creu. Amb el temps, a més de canviar-ne el nom, la van reurbanitzar dos cops més, fins tenir l’aspecte actual.
El nom del Virrei Amat (1704-1782) s’ha justificat sempre per ser fill del marquès de Castellbell, que va ser propietari durant un temps de Can Sitjar. Aquesta era una gran masia o casa senyorial que s’alçava a tocar de la plaça fins als anys seixanta. Tanmateix, no consta que el virrei hi fos mai. Can Sitjar es va fer coneguda per les trobades organitzades pel marquès de Castellbell, que reunia la “crème de la crème” de la societat de l’època. Tant és així que el baró de Maldà l’anomenava Col·legi de la Bona Vida.
L’Any Papasseit
La campanya recull signatures i al mateix temps miren d’aconseguir l’adhesió d’entitats, començant per l’AV de Torre Llobeta i Vilapicina. No tenen cap data límit prevista per aconseguir i presentar les signatures necessàries. “Fa molts anys que li van prendre la plaça a en Salvat-Papasseit. Ens ho plantegem com una cursa de fons“, explica Francesc Quintana. En tot cas, sí que els agradaria que pogués ser aquest any, que se celebra el centenari de la mort del poeta.
