La Maria Pujadas és la darrera masovera de Can Sitjar. Una gran casa senyorial que ja no existeix i, que durant part dels segles XVIII i XIX, va ser l'espai de trobada i de festes de l'aristocràcia barcelonina. Per aquesta raó les parets estaven decorades amb grans pintures. La família Pujadas se'n va fer càrrec durant anys. MARIA PUJADAS "Teníem terres, el pare portava les terres i tenia els seus mossos que l'ajudaven. I en fi, nosaltres, els meus germans i jo, fèiem una vida normal com qualsevol altra casa. Tenia set balcons, set sales… tots dormíem separats en aquesta casa. Aquesta casa s'habitava tota. Però un dormia aquí, l'altre dormia en aquella punta… No ens adonàvem que la casa fos gran, perquè va ser la nostra casa de la nostra vida." Però el propietari de les terres, el marquès de Castellbell, va anar urbanitzant els voltants de la masia i finalment els Pujadas van haver de vendre-la als anys 60. MARIA PUJADAS "Per força, quasi ens hi van obligar. Es va haver de vendre perquè tot això es va poblar. I en allà ja no podia ser. Ja no hi quedava terra, i què havíem de fer, sense terra? Ja es va plegar. Jo, contenta que vaig estar! És que en aquella casa t'hi mataves tot el dia havies d'anar amb l'escombra si ho volies net. Massa gran." En els terrenys s'hi va edificar un gratacel i una plaça. Ara, la família Pujadas ha iniciat els tràmits, juntament amb l'Arxiu Històric de les Roquetes - Nou Barris, perquè aquesta plaça sigui batejada amb el nom de Can Sitjar.
La façana tenia set balcons al primer pis i els interiors estaven decorats amb pintures referents a les arts i altres motius culturals. De fet, el marquès de Castellbell – també conegut com a virrei Amat- la va convertir en un gran centre de festes i actes socials dels nobles de Barcelona, com el seu nebot, el baró de Baldà, va reflectir al dietari ‘El col·legi de la bona vida’. Amb aquest nom va ser coneguda la casa durant aquesta època d’esplendor social. La casa senyorial va passar a ser propietat dels masovers, la família Pujadas. Diverses generacions van treballar-ne la terra. Venien les verdures i hortalisses al Mercat d’Horta fins que la urbanització de la zona va fer perdre terreny a la gran masia. També la construcció de l’estació de metro de Virrei Amat va afectar una part de la casa. I, finalment, una entitat financera la va comprar als 60 per, anys després, enderrocar-la i construir-hi un gratacel i una plaça.
