La plaça del Virrei Amat es va concebre el 1917 com un encreuament de camins que unien el Mental, els Quinze i Sant Andreu del Palomar a través del passeig de Fabra i Puig. S’havia d’ubicar davant l’església de Santa Eulàlia, però finalment es va desplaçar a l’altra banda del carrer per connectar també amb Felip II. Tot plegat va generar un gran espai davant de Can Sitjar. JORDI SÀNCHEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Tots els terrenys, malgrat molta gent pensi que eren de Can Sitjar, és erroni, perquè tots els terrenys pertanyien a l’heretat de la Torre dels Anglesos.” La plaça es va estrenar l’any 31, però no es va batejar fins dos anys després. JORDI SÀNCHEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “L’any 33 s’aprova el nom oficial com a plaça de Salvat-Papasseit, en honor del poeta que havia mort nou anys abans.” Fins que el franquisme li va canviar el nom. JORDI SÀNCHEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “I a partir de l’any 41, se li canvia el nom a plaça del Virrei Amat. El sentit seria que formava part de la família dels Amat que eren propietaris de Can Sitjar. El virrei del Perú, aquest virrei Amat, no va ser propietari de la masia però sí el seu germà i el seu pare.” La plaça ha canviat molt amb el pas del temps. D’un solar no urbanitzat a una plaça rodona, que afavoria el gir dels tramvies i busos. I fa gairebé 20 anys que la plaça s’estén fins al carrer de Felip II. A més, s’hi van instal•lar els tres elements característics: la pèrgola, la font i els diapasons de Nou Barris.

La plaça del Virrei Amat va ser pensada ara farà 100 anys com un nus de comunicació que enllaçava els camins que portaven a Sant Andreu de Palomar, els Quinze, Horta i el Mental. La plaça ha canviat molt amb el pas del temps, però sense deixar mai de ser una gran cruïlla.

El projecte de la plaça del Virrei Amat es va començar a consolidar l’any 1917, un cop es va posar en marxa a finals del segle XIX la construcció de la rambla de Santa Eulàlia, avui dia coneguda com a passeig de Fabra i Puig. Els plànols mostraven una plaça on es podia enllaçar amb el camí de Sant Iscle (entre els Quinze i Horta), o amb el carrer del Doctor Pi i Molist actual, en direcció al Mental, que tot just acabava de posar-se en servei.

En un principi la plaça s’havia de situar precisament a la cruïlla amb Pi i Molist, davant de l’església de Santa Eulàlia. Però l’any 1931 es va aprovar un altre pla que separava l’església i la plaça pel pas del passeig de Fabra i Puig. L’objectiu era afavorir l’enllaç amb un altre carrer, Felip II.

Les expropiacions per crear la plaça van ser complicades, ja que els terrenys, de la finca de la Torre dels Anglesos s’havien començat a parcel·lar i n’eren bastants els propietaris. Finalment es va crear una plaça sense urbanitzar que es va anomenar, dos anys després de l’estrena, com a Joan Salvat-Papasseit, en honor del poeta mort pocs anys abans. Aquest nom va ser substituït durant el franquisme pel del Virrei Amat, el virrei del Perú del segle XVIII, que tenia certa relació amb la zona. La plaça es trobava a tocar de la masia de Can Sitjar, que havia estat propietat del pare i el germà del virrei Amat.

El nom no és l’únic que va canviar, també la plaça ha experimentat canvis radicals. Va passar de ser un terreny no pavimentat a una rotonda que afavoria el pas dels tramvies i els busos. Posteriorment va acollir les boques del metro i finalment es va convertir en una gran plaça per a vianants que s’estenia fins al carrer de Felip II. Aquestes darreres obres, de finals dels anys 90, li van donar l’aspecte actual, amb la gran pèrgola, la font i els diapasons característics del districte de Nou Barris.

Actualment és la frontera entre els barris del Turó de la Peira, Porta i Vilapicina i la Torre Llobeta, i continua sent un gran nus de comunicació tot i no ser una rotonda. De fet, l’Ajuntament en gestiona ara la qualificació per canviar-la de vial a zona verda, i també compensar la requalificació com a zona edificable de l’illa de cases del passatge de Santa Eulàlia.