La majoria de les persones que dormen al carrer són estrangeres, un 70 %, i la manca de documentació, així com la situació administrativa irregular, fan que no puguin accedir a drets i recursos de l’Administració. Per això, entitats com Arrels Fundació acompanya les persones sense llar en el procés burocràtic, per exemple, per aconseguir un document d’identitat.
“Quan dorms al carrer, és molt comú perdre el document d’identitat i, si ets d’un altre país, tot és complica encara més”, explica Davide Andreoli, un italià que ha dormit vuit anys al carrer a Barcelona. Va trigar un any a poder aconseguir el NIE i això li ha obert la porta a aconseguir la renda mínima garantida. “Si no tens documentació no pots treballar, i si no pots treballar has de viure al carrer. És una cadena molt complicada i lenta, i això que he tingut la sort que m’han ajudat”.
Menys de la meitat dels entrevistats estan empadronats
El 20 de novembre passat, Arrels va fer 367 entrevistes a persones que dormien al ras a Barcelona. Aleshores van detectar que només el 47 % dels entrevistats estaven empadronats i que, en el cas de les persones de països comunitaris, només no arribava al 30 % els que tenien certificat de ciutadania, mentre que les extracomunitàries amb permís de residència i treball eren un 11 %.
El director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, recorda que les persones sense domicili fix poden empadronar-se a Barcelona i que el dret es pot exercir sense problemes a la ciutat. Per això, diverses entitats empadronen a la seva seu moltes persones sense llar. “És molt important, perquè és una via per recuperar els seus drets”, apunta Busquets. Des que va començar l’any, aquesta entitat ha acompanyat 60 persones en processos administratius, com ara tràmits d’estrangeria o informes socials.
Un 61 % ha començat a dormir al ras a Barcelona
Les entrevistes fetes al novembre per voluntaris d’Arrels revelen que el 61 % s’ha quedat al carrer per primera vegada a Barcelona. Ara bé, del total de persones entrevistades, tres de cada quatre venien de fora de la ciutat. En concret, un 20 % venia d’altres municipis catalans; un 22 %, de municipis de la resta de l’estat, i un 34 %, d’altres països, on la majoria hi tenia un allotjament. Els qui sempre han viscut a Barcelona i ara dormen al carrer representen el 13 %.
La majoria dels qui van arribar a Barcelona i es van quedar al carrer asseguren que buscaven feina, un 60 %. Segons Arrels, només un 1 % de les persones han marxat del municipi on vivien i han arribat a Barcelona per recomanació dels serveis socials. I el 22 % dels qui van respondre les preguntes van apuntar es van quedar sense llar durant la pandèmia.
