Hi ha molta vida més enllà de jubilació. En són testimoni la Mercè Puigredon i el Josep Porta. Ells formen part de les més de 349.000 persones grans que viuen a Barcelona. A l’àrea metropolitana, un de cada cinc habitants té més de 65 anys i l’any 2040 es calcula que ho seran un de cada quatre. 

82 anys vivint a Poble-sec

La Mercè Puigredon és una de les veïnes més actives de la França Xica, al Poble-sec. I no passa desapercebuda. Els seus cabells blaus són tota una declaració d’intencions: “Només falta que en fer-te gran no vagis una mica cuidadet”, diu ben somrient. És una dona amb caràcter, molt activa, a qui li agrada ajudar els altres fent tasques de voluntariat. “He après moltes coses bones on hi ha molta tristor”, diu, “a l’edat que tinc encara puc ajudar una miqueta”.

La Mercè va viure la postguerra, però diu que va tenir “la sort de tenir molt bons pares i viure en un barri encantador que és el Poble-sec“. Es va jubilar als 69 anys i, des d’aleshores, es manté molt activa, fa natació gairebé cada dia, fa puntes de coixí i també és “una enamorada del Palau Nacional”.

Explica que cada dia, quan es lleva, “retiro la cortina del meu balcó perquè sàpiguen que de moment estic viva“. Sobre el seu futur, afirma amb ironia que “si he d’entrar en una residència ho veig negre” i rebla que per a una persona gran el futur “no pot ser optimista“. Sense perdre el somriure, també diu que quan ets gran “quan te’n vas a dormir, no sé per què, penses que potser aquella és l’última nit“.

“El millor de tot és tenir temps”

El Josep Porta va gairebé cada dia a l’Associació de Pessebristes de Barcelona, de la qual és el president. A vegada hi passa poques hores, a vegades, el dia sencer, per treballar en el seu diorama. Afirma que des que es va jubilar “em paga l’Estat per fer el que més m’agrada” i afegeix que “és una etapa molt divertida de la meva vida“.

Explica que fer pessebres l’ajuda a mantenir actiu el cervell i que alguna cosa bona ha de tenir aquesta afició, perquè la majoria dels seus companys són molt més grans que ell. “Ara fa poc va morir un pessebrista que en tenia 101”.

El Josep reflexiona que el millor de fer-se gran “és tenir temps” i, el pitjor, “veure que això s’està acabant… Saps positivament que un dia s’acabarà“.