Amit Melwani Nanwani explica que només un 20 % dels productes que té a la venda són records i que el seu públic potencial no només són els turistes sinó també els veïns de Sant Antoni: “Podran trobar records a un preu més econòmic que el que hi ha en altres punts de la ciutat”. Melwani assegura que se sent molt arrelat al barri després de més de 10 anys vivint-hi i que no té cap intenció d’entrar en polèmiques amb el teixit comercial: “M’han arribat algunes crítiques. Però jo els dic que si veuen algun producte que els resulta ofensiu, m’ho diguin, jo vull estar amb vosaltres. Estic disposat a fer canvis”.
A finals de febrer, l’Ajuntament va aprovar inicialment el futur Pla d’usos de Sant Antoni. La normativa regula l’obertura de més restaurants i locals musicals, però els veïns també reclamen que pugui limitar les botigues que venen “souvenirs”. Als voltants del mercat hi ha actualment nombrosos locals buits o en lloguer i Xavier Caballé, de Fem Sant Antoni, tem que es puguin omplir de negocis adreçats als turistes. “Entenem que ara s’obre una finestra, una oportunitat de cobrir un buit legal que hi ha hagut fins ara i que ha permès el model de barri que s’ha acabat imposant”. Un model del que n’és víctima la Rosa Maria, la quarta generació al capdavant de Casa Gallofré, una botiga centenària que està de lloguer i que ja ha estat informada per la propietat que, d’aquí a sis anys, quan se’ls acabi el contracte, els doblaran el lloguer. “No podrem continuar. Serà molt difícil”, diu la Rosa Maria. “Aquest Pla d’usos arriba tard. Ara correm-hi tots, és impossible”.
El nou mercat
La previsió és que al maig obri el mercat renovat. Ningú no dubta que serà un gran pol d’atracció. Els veïns fins i tot tenen coll avall que hi haurà una parada del Bus Turístic. Però no tot són crítiques. A la cantonada dels carrers de Manso i Comte Borrell fa tres setmanes que s’hi ha instal·lat un quiosc de la premsa. Abans s’ubicava un carrer per sota, a la cantonada amb Parlament. La propietària creu que el futur mercat donarà un impuls definitiu al negoci i no descarta posar a la venda productes destinats als turistes: “Compliré la normativa però és clar que el marge que em dona la venda dels diaris és molt baix. Vendré tot el que pugui vendre”, ens explica. Als voltants del mercat les màquines treballen sense descans. Han estat més de vuit anys d’obres. Un temps en què el barri s’ha transformat de dalt a baix. Els veïns confien que la futura regulació pugui posar-hi una mica d’ordre. Caballé ho té clar: “Volem un barri que sigui per viure i no per viure’n”.
