(Agències) L’Ajuntament de Barcelona ha atès 230 víctimes de tràfic d’éssers humans el 2021 a través de la Unitat Municipal Contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH). Aquesta xifra suposa un augment de víctimes respecte de les del 2019, quan es van atendre 210 casos. La majoria de les persones ateses són dones d’entre 20 i 40 anys, tot i que darrerament l’entitat ha notat un augment dels casos d’homes.
Un 70 % de les víctimes són dones
En una entrevista amb Europa Press, la directora de la Unitat contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), Verònica Giménez, ha explicat que la major part de les víctimes (el 70 %) són dones d’entre 20 i 40 anys que estan obligades a prostituir-se i que, després de la pandèmia, ha canviat la nacionalitat principal afectada. Anteriorment eren de l’Àfrica subsahariana i ara cada vegada arriben més dones de l’Amèrica Llatina. “La primera dificultat que tenim és que les víctimes no saben que ho són”, ha assegurat Giménez.
Atenció també per a homes
Tot i que des de l’inici de la UTEH el 2016 l’Ajuntament de Barcelona va tenir clar que havia d’atendre tot tipus de víctimes independentment de l’edat, origen o característiques, aquest 2022 s’amplia la possibilitat de poder “tenir dispositius per a homes”. Per aconseguir-ho, hi ha un reforç per part d’altres departaments municipals que permeten atendre l’augment de casos en els quals els homes de tercera edat i les víctimes de mendicitat són cada vegada més comunes.
La comunitat xinesa, la més complicada
La directora de la UTEH, que col·labora amb diferents entitats, entre elles el Grup de Tràfic i Explotació de Persones (GTEP) de la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Nacional, ha reconegut que la comunitat xinesa “continua sent el gran taló d’Aquil·les” de l’entitat a causa de la barrera cultural i idiomàtica. “Algunes poden estar en situació d’explotació i, segurament, per un tema cultural, de procés migratori i per com s’estructuren les xarxes d’explotació, fa molt difícil que ens hi puguem acostar”, ha assegurat Giménez, i ha afegit que la falta de personal de l’Ajuntament ha provocat que no puguin acompanyar els cossos policials en operatius d’inspeccions que fan amb aquest tipus de víctimes.
Com actuar davant d’un cas d’explotació?
Quan li han preguntat sobre què pot fer el ciutadà davant les persones explotades, la directora de la UTEH ha sostingut que “hi ha una qüestió de consciència en relació amb els drets humans que estaria bé que tots poguéssim tenir, i llavors seria més difícil que fos un delicte tan lucratiu”. I ha convidat a la reflexió de la societat davant les condicions dels treballadors que romanen moltes hores en supermercats que obren 24 hores o les dels que fabriquen la roba que es ven a cinc euros.
Giménez ha assegurat que Barcelona és una ciutat en la qual hi ha tràfic d’éssers humans de la mateixa manera que n’hi pot haver en qualsevol altra capital i ha rebutjat que tingui més incidència que en d’altres.
