Es calcula que 40.600 famílies busquen parents desapareguts durant la Guerra Civil. Aquesta és la realitat d’en Roger Heredia, un dels impulsors del banc d’ADN, que cerca les restes del seu besavi. Juntament amb Marc Antoni Malagarriga, es van adonar que calia recollir la informació genètica dels familiars de desapareguts per poder identificar les restes de les fosses comunes.
Cinc anys després d’engegar la iniciativa, el banc ja emmagatzema una setantena de mostres. Heredia destaca la importància que les famílies es registrin al banc perquè cada vegada queden menys testimonis vius de la guerra “i amb ells desapareixen les mostres d’ADN”.
Al laboratori de genètica forense de la Facultat de Medicina de la UB, Carme Barrot explica que no només es recullen mostres d’ADN sinó també informació sobre la persona desapareguda, com l’últim lloc on se’n va tenir notícia, l’edat i un arbre genealògic. Aquestes dades es contrastarien amb la informació de l’exhumació de fosses.
A Catalunya hi ha 344 fosses comunes. La llei de fosses en vigor des de 2009 estableix que la Generalitat és l’únic estament que pot obrir-les. Per això, demanen més voluntat política per impulsar la identificació de les restes.
