El 17 d’agost del 2017, Sílvia Gallart, una barcelonina que viu a Ripoll, havia baixat de visita a la ciutat. Va dinar amb el seu marit al Maremagnum i després van passejar Rambla amunt, però no van aconseguir arribar fins a Canaletes.
“De cop sento un soroll estrany, aixeco el cap i ja veig persones que volen pels aires. Després la gent s’obre i entremig surt la furgoneta blanca directa cap a nosaltres. Tinc la imatge molt clara. El far dret de la furgoneta trencat, el para-xocs penjant i dos sorolls que m’han quedat molt gravats: l’acceleració del motor i l’impacte de la furgoneta contra els cossos”, recorda la Sílvia.
Es van salvar per uns centímetres, no saben si va ser perquè van apartar-se just a temps o perquè el conductor va girar fent una essa. Abraçats, van veure el “rastre de gent estesa a terra: morts, ferits, sang, por, impotència, crits. Passa molt ràpid. Es viu a càmera lenta, però passa molt ràpid”, conclou.
“La mort venia de cara”
Un any després de l’atemptat, la Sílvia encara treballa per “endreçar en el lloc correcte totes aquestes imatges i totes aquestes vivències”. “Per a nosaltres la mort venia de cara. La mort vestida de color blanc amb una franja blava venia de cara. I t’esquiva en l’últim moment i no et tria. Arxivar tot això és un fet que costa, que t’entristeix, que et fa estar irritable”.
També descriu “una sensació de culpa, de sentir-te tan trist quan realment no has tingut cap ferida física“, mentre que altra gent “ho va perdre tot: fills, parella, pares”. Malgrat tot, la Sílvia reivindica que és una víctima de l’atemptat i ha trobat a faltar més suport institucional, sobretot de les administracions locals: “Com és que no s’han posat en contacte amb tu, com és que no t’han dit que tens uns drets, uns terminis, que miris de recollir les proves per presentar la sol·licitud. Et sents molt sol”, lamenta.
Ella viu a Ripoll, casualment el mateix poble on vivien els presumptes autors de l’atemptat, uns joves “molt integrats en tot el teixit social de Ripoll“. Té clar que no vol barrejar conceptes: “Els autors van ser els terroristes. Igual que ETA no representava tot el País Basc, aquests nois no representen tota la comunitat musulmana“, sentencia.
