(ACN/Redacció) El Jutjat d’Instrucció número 3 de Barcelona ha arxivat una querella interposada pels dos germans bessons Josep, “Pepus” i Maribel Ferrándiz, veïns de Nou Barris, per les tortures a les quals els van sotmetre a la comissaria de la Policia Nacional de la via Laietana l’any 1971, quan encara eren menors d’edat. Tot i la nova llei de memòria històrica, el magistrat considera que els fets estan emparats per la llei d’amnistia del 1977. Segons ha avançat ‘El Nacional’ i ha confirmat l’ACN, la fiscalia ha recorregut la decisió davant l’Audiència de Barcelona.
La querella s’adreça al comissari en cap de la comissaria de la via Laietana en el moment dels fets, Vicente Juan Creix, a l’inspector en cap d’aleshores, Rafael Núñez Valverde, i a dos agents, Atilano del Valle Otero i Geuino Nicolás Navales García. Segons la denúncia, els quatre estaven adscrits a la Sisena Brigada Regional d’Investigació Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, també coneguda com a Brigada Politicosocial.
“No ens ha sobtat”
Preguntat per l’arxivament de la causa, Pepus Ferrándiz, un dels germans denunciants, no ha mostrat sorpresa. Ha explicat que la resolució del jutjat de Barcelona és el que esperaven en una primera instància, ja que “és la tònica que estan portant amb tot aquest tipus de querelles que estem fent per a la recuperació de la memòria històrica”, ha dit. Ara bé, Ferrándiz ha afirmat que “estem disposats a aguantar el temps que faci falta”, amb relació al recurs que ha presentat tant la Fiscalia com el que presentaran els bessons, de la mà d’Irídia, que els porta el cas.
Detenció la matinada del Sant Jordi del 1971
Pepus i Maribel Ferrándiz van ser detinguts a casa seva la matinada del 23 d’abril del 1971, quan tenien 17 anys, per militar a la Jove Guàrdia Roja, referent juvenil del Partit del Treball d’Espanya. A l’escorcoll de l’habitatge, al Turó de la Peira, no van trobar cap prova, però tot i això van passar 32 dies retinguts a la comissaria, on asseguren que van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris per extreure’ls informació sobre la militància política d’altres persones del PCE-I i de la seva organització.
Després, els van dur un any i un mes a la presó, ella a la de Trinitat Vella i ell a la Model. “Érem sota consell de guerra, perquè la jurisdicció era militar, al final vam poder sortir en llibertat provisional perquè érem menors d’edat“, recorda la Maribel. Ella és, precisament, una de les testimonis del llibre ‘Torturades’, de la periodista Gemma Pasqual, que dona veu a 22 dones que entre 1941 i el 2019 van rebre tortures a la comissaria de la via Laietana.
32 dies de cops físics i psicològics
Els dos germans van relatar al novembre a betevé que els 32 dies a la comissaria de via Laietana van ser en una cel·la petita i humida, amb mala salubritat i amb tan sols una manta “molt bruta” per combatre el fred. Tots dos recorden ser sotmesos a interrogatoris a qualsevol hora del dia en un despatx situat en un pis superior, de tal manera que les pujades i baixades continuades els van causar “una desorientació forçada i una desubicació espai temps“. En altres ocasions, “el treien de la cel·la únicament per agredir-lo, sense que es produïssin interrogatoris”.
Una setmana després de la detenció “es van endurir els interrogatoris i va augmentar la violència, quan els agents descobreixen el seu rol dins la Jove Guàrdia Roja”. La querella explicita que durant els interrogatoris, “les agressions eren aleatòries i en ocasions eren diversos agents els qui agredien simultàniament“. Més enllà dels cops, entre altres tortures físiques i psicològiques, denuncien que els tenien hores lligats a un radiador, de manera que no es podien posar drets, o feien servir amb ells la tècnica de la cigonya, lligant-los els canells per darrere els genolls. “Et quedaves ajupida i llavors et feien caminar a banda i banda”, explica la Maribel.
L’objectiu, denunciar la impunitat i que via Laietana sigui un espai de memòria
Malgrat haver passant més de 40 anys, els dos germans van interposar la querella emparats en l’associació Irídia amb la intenció de denunciar la impunitat dels fets patits per ells i moltes altres persones, i reclamar que la prefectura de la via Laietana deixi de ser un espai policial i passi a ser un espai de memòria.
La querella del germans Ferrándiz és la segona per fets similars, presentada pel sindicalista Carles Vallejo. Tot i que la Generalitat es va personar com a acusació particular, en aquest cas el jutjat també va arxivar la querella.
