Maribel i Pepus Ferrándiz, dos germans bessons i coneguts activistes de Nou Barris, han presentat aquest dimarts una querella per tortures a la comissaria de la via Laietana durant el franquisme. Ho han fet acompanyats per les entitats de la campanya unitària “Via Laietana, 43. Fem justícia, fem memòria” per denunciar la impunitat dels fets i reclamar que la prefectura deixi de ser un espai policial i passi a ser un espai de memòria. La querella del germans Ferrándiz és la segona que es presenta per fets similars.
“Estem disposats a donar el nostre nom per aquelles persones anònimes que van lluitar també”, comenta el Pepus Ferrándiz. “Sabem que difícilment seran jutjats, alguns ja són morts, però volem donar a conèixer uns fets antidemocràtics i que constin com que han estat torturadors d’un estat repressiu, sense cap reconeixement ni medalla”, afegeix.
Detinguts amb només 17 anys
La matinada del 23 d’abril del 1971 quatre agents de la Brigada Políticosocial van entrar al domicili dels germans Ferrándiz. “Van entrar i van escorcollar tota la casa. Ens vam espantar moltíssim, només teníem 17 anys. Van escorcollar-ho tot i no van trobar absolutament res: no teníem ni octavetes, ni llibretes, ni noms…”, recorda el Pepus. Tot i això, expliquen se’ls van dur cap a la comissaria amb almenys 20 detinguts més, tots membres del clandestí Partit Comunista d’Espanya-Internacional.
En el cas del Pepus, com a “màxim responsable de la Jove Guàrdia Roja”, tal com consta en les diligències policials. La Maribel també va ser acusada de responsable de la mateixa organització. “Era a la meva habitació mentre ho regiraven tot i m’observaven per si amb la mirada els deia on era la propaganda però no vaig fer cap gest i no van trobar res“, comenta.
Denuncien 32 dies de tortures sistemàtiques
Tots dos van estar detinguts 32 dies i nits a la comissaria de la via Laietana. Expliquen els van torturar perquè volien saber més noms de membres de l’organització. “Era molt angoixant i estressant, et deien: ‘Aquesta nit vindrem’. Teníem por de dormir, estàvem incomunicats completament“, explica el germà.
Els bessons expliquen que els duien emmanillats tota l’estona i els donaven cops. “Em van tenir de genolls unes 10-12 hores, em vaig orinar a sobre, després no podia ni caminar”, denuncia el Pepus. En el cas de Maribel, recorda que constantment li donaven cops de puny a l’estómac. “És molt anguniós perquè et deixa sense poder respirar i mentre m’apallissaven, al meu germà li feien mirar-s’ho des d’una finestra petita”, afegeix.
També expliquen que els van torturar amb “la cigonya”. “Et lligaven les manilles al darrere dels genolls i et quedes ajupit, llavors et fan caminar a banda i banda”, explica la Maribel. Els dos testimonis expliquen que aquestes tortures, lluny de ser casos aïllats, formaven part d’un pla “generalitzat i sistemàtic per reprimir una part de la població”.
“Sota consell de guerra”
Un cop passats els 32 dies, el Pepus va ser traslladat a la galeria de menors de la Model i la Maribel va passar a la presó de dones de la Trinitat Vella, gestionada per la congregació de monges de les Cruzadas de Cristo Rey. “Érem sota consell de guerra, perquè la jurisdicció era militar, al final vam poder sortir en llibertat provisional perquè érem menors d’edat”, recorda la Maribel.
