Dimarts passat Milena Duch caminava pel carrer de Bruniquer, a Gràcia, i a la cantonada amb el carrer de Joan Blanques alguna cosa a terra li va cridar l’atenció. Era un paper plegat. Quan el va obrir, es va adonar que es tractava d’una carta de l’abril de l’any 1984. L’havia escrit un tal Javier Coll Costa i relatava les seves vivències mentre feia el servei militar obligatori a Biscaia. Però com havia arribat aquella carta fins allà? La història li va cridar l’atenció i la va publicar a Twitter per intentar-ne localitzar l’autor.
Un amic seu va provar sort i va etiquetar un Xavier Coll que tenia perfil a la xarxa social. I bingo. L’autor va reconèixer la carta i es va posar en contacte amb la Milena.
Ara bé, el misteri no s’ha acabat de resoldre: el Xavier desconeix com ha pogut arribar la missiva fins aquí i, de fet, segons la Milena, tampoc no recorda a qui va escriure la carta. Ara, 38 anys després, intentarà fer memòria recuperant-la. Ja ha quedat amb la Milena, amb qui es trobarà a la tornada de les vacances.
“Les putades” dels veterans
En la seva carta, el Xavi explica que alguns dels veterans fan “petites putades” als que acaben d’arribar, però que no són “gaire grans”. També relata que el menjar és bo, però escàs, i que la instrucció i la gimnàstica són “molt dures”. Afirma que ja té moltes ganes de sortir de permís i diu als destinataris que “estiguin tranquils” perquè ell “ho està molt”.
Fins al 31 de desembre del 2001 el servei militar, conegut popularment com la mili, era obligatori a Espanya. L’havien de fer tots els joves en el moment en què complien 18 anys. El novembre del 2000 es va fer el darrer “sorteig d’assignació de destinacions” i es va posar fi a aquesta obligatorietat, després de més de 200 anys.
