El Pere Cerdán fa trenta anys que és antiquari però tan sols quatre que va deixar l'Eixample per moure's a aquest local del carrer del Dos de Maig. Va apostar per la zona perquè estava a prop dels Encants i a tocar d'altres botigues d'antiguitats. Fa dos mesos, però, que el mercat es va traslladar al nou edifici i ja s'han començat a notar alguns canvis. PERE CERDÁN, Stafford Antiguitats "El comerciant continua venint, el particular sí que s'ha desviat una mica però imagino que amb el temps tornarà una altre vegada a fer la volta." Hi ha menys moviment però els clients de sempre els són fidels. La majoria són altres antiquaris que visiten aquests locals a la recerca de peces autèntiques i amb valor que sovint provenen de cases particulars que es buiden. ÀLEX PICÓN COMA, Tàndem Antiguitats "Les coses dels pisos que realment tenen interés i valor són les que compren aquests magatzems i a partir d'aqui sóm els antiquaris els que comprem algunes peces per poder vendre i fer negocis." VICENTE MEDINA "Yo sigo viniendo aquí. Aquí hay material más serio, más importante. Abajo raramente encuentras piezas que merezcan la pena. Allá va lo que aquí han cribado." El Vicente és metge i, alhora, col·leccionista d'art i antiguitats. Aquí també troba mobles i objectes més grans que, per tamany, ja no arriben als Encants. ROBERTO LÓPEZ, Antigüedades SMS "Los mirones vienen menos. Se nota la afluencia de público, que no quierer decir que sean compradores. La calle está desierta. 19.49 Aquí nos mantenemos porque somos supervivientes." CARLOS XARRIÉ, Argar Antigüedades "La caixa ho ha notat però no pel trasllat, per la crisi. Seguim treballant. 23.55 "Comerciants internacionals de França, Itàlia i Anglaterra venen a comprar bàsicament a aquest barri." En 200 metres de carrer hi ha una quinzena de botigues d'antiguitats que amb els anys, han aconseguit convertir-se en referent malgrat els temps que corren.
Ja no n’hi ha de curiosos. Ho diu el Roberto López, un antiquari del barri que ha vist com els passejants ja no van a treure l’ull per la botiga els dies de mercat. Se’n van directament als nous Encants Vells. Tots els seus companys hi estan d’acord. Ha baixat l’afluència de públic però els comerciants de sempre, els clients de tota la vida, continuen visitant-los rigorosament. Són els que compren grans partides de mobles i les obres d’art més cares. En definitiva, amb els qui fan caixa.
Abans del trasllat del mercat, el públic que passava pel carrer hi feia alguna compra esporàdica. Però el sector no se sustenta amb petites vendes. Segons Pere Cerdán, que fa 30 anys que és antiquari, i quatre que va deixar l’Eixample per moure’s a un petit local del carrer del Dos de Maig, aviat tornaran a pujar. Ell va apostar per la zona perquè estava a prop dels Encants i a tocar d’altres botigues d’antiguitats. Ara, però, contineu les sinergies entre tots els antiquaris que conformen aquest mercat a la zona. En 200 metres de carrer hi ha una quinzena de botigues especialitzades que, amb els anys, han aconseguit convertir-se en referent per a la gent del sector.
Fins aquí, arriben comerciants del sud de França, d’Itàlia i d’Anglaterra. Fins i tot, diu el Carlos Xarrié, d’Argar Antigüedades, d’americans. Compren per revendre en fires i antiquaris dels seus països. I arriben directament al barri perquè ja el consideren un eix de referència.
