JORDI MARROT, director de rehabilitació del Col·legi d'Aparelladors "Sabíem aquesta problemàtica, però no se'n va valorar suficientment bé la gravetat, problemàtiques estem acostumats a treballar però que tinguin aquest grau d'importància i gravetat. Tot el que afecta l'estructura acaba sent una cosa important, acaba afectant l'estabilitat i pot ser un problema."
Marrot ha afegit que quan es va començar a construir amb aquest material, entre els anys 1950 i 1970, calia cobrir una necessitat d’habitatges i el ciment aluminós funcionava bé i no estava prohibit. Les primeres alertes segons ha explicat Marrot, van sorgir arran de diversos incidents a Alemanya i en aquells moments, a finals dels 80, es va començar a investigar sobre les característiques del material.
Poc temps després, en concret l’11 de novembre de 1990, es va esfondrar un bloc de pisos al Turó de la Peira, a Nou Barris, per l’aluminosi, que afectava gairebé 4.000 habitatges de la zona.
El director de rehabilitació del Col·legi d’Aparelladors ha afirmat que ara hi ha més coneixement sobre la problemàtica i que en aquests edificis cal controlar sobretot la humitat de les bigues a partir d’inspeccions periòdiques.
