L’Antonio fa 30 anys que és membre d’Alcohòlics Anònims. Va començar a beure de molt jove, però gràcies a l’associació ha aconseguit fer net i, en el seu cas, des del primer dia. Segons explica, el més complicat de tot és reconèixer el problema i adonar-se’n que la lluita més important no és amb l’alcohol, “és a amb mi mateix”. Per això, assisteix periòdicament a les reunions que ofereix l’entitat: “Vinc per adonar-me’n, per parar-me atenció i reconèixer. Perquè, si no, torno a fer-ho una altra vegada”.
La Maria també va iniciar una relació tòxica amb la beguda quan encara era adolescent. Recorda que bevia molt més que la resta i que, aleshores, semblava tot un mèrit. Per ella tampoc no va ser fàcil reconèixer l’addicció: “Jo no volia ser alcohòlica“. Admet que quan va rebre el sobre d’Alcohòlics Anònims, per part d’un conegut, el seu primer impuls va ser negar-se. Al cap d’un temps, però, va decidir obrir-lo i quan va començar a llegir “em vaig reconèixer a cada frase”. A partir d’aquí va decidir assistir a la primera reunió i “vaig plorar molt, però vaig sentir que havia arribat a casa“.
Recuperació en 12 passos
Alcohòlics Anònims complirà 86 anys el proper mes de juny. Va néixer als Estats Units amb la intenció d’ajudar les persones alcohòliques a superar l’addicció. A poc a poc es va anar estenen pel món. A Barcelona, n’hi ha 26 grups, que ofereixen reunions dirigides a tots aquells que vulguin deixar la beguda. Treballen a partir de l’experiència pròpia i, paral·lelament, proposen un programa de recuperació basat en un seguit de regles com els 12 passos o les 12 tradicions. Segons explica la Marta, portaveu de l’entitat, mentre que els 12 passos impliquen un treball individual, les 12 tradicions “són la nostra manera de comportar-nos de cara a l’exterior”.
Amb la pandèmia alguns dels centres de reunió han hagut de tancar o adaptar-se al format telemàtic. En qualsevol cas, es poden consultar a través del web de l’entitat. També recorden que el que no s’ha aturat mai és l’atenció telefònica, disponible les 24 hores del dia (93 317 77 77).
Ser dona alcohòlica: doble estigma
Tots tres lamenten que l’alcoholisme estigui estigmatitzat i que, molts cops, no se’l tracti com una malaltia. Però en el cas de les dones, diuen, aquest estigma és multiplica per dos.
“No feia dues copes seguides en un mateix bar, perquè com a dona no quedava gaire bé“, explica la Maria. Recorda que s’amagava per beure, fins i tot a casa seva. I que quan no estava bevent “tenia la copa dibuixada al cap”.
