Els bombardejos de l'aviació italiana de Mussolini van deixar prop de 5.000 barcelonins morts i van destrossar 1.800 edificis a la ciutat. Va passar entre el 1937 i el 1939. Ara l'Ajuntament ha decidit constituir-se com a part en la querella per crims de guerra contra els comandaments italians que ja fa dos anys que va impulsar l'associació AltraItalia, d'italians antifeixistes que viuen a Barcelona. Uns bombardejos que també va amparar el franquisme. JAUME ASENS, tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència "Hi ha una pretenció política, es vol jutjar políticament a través d'aquets procediments el règim que apara i encobreix aquests delictes, i hi ha una pretenció jurídica perquè es tracta de crims perseguibles des del punt de vista penal." Però els serveis jurídics de l'Ajuntament estudien adherir-se també a la causa que ja s'investiga a l'Argentina pels delictes de genocidi del franquisme. De moment, donen suport a la querella i han estès a totes les oficines d'atenció a la ciutadania formularis perquè tots els ciutadans que ho vulguin, ja siguin testimonis, víctimes o descendents, puguin presentar-se com a part en la causa. (Les querelles recollides es traspassaran als jutjats de Buenos Aires on s'investiga.) DIEGO ARCOS, impulsor de la querella a l'Argentina "Qualsevol persona, sigui veí de Barcelona o de qualsevol lloc, es poden adreçar a la jutgessa, reclamant ja sigui com a denunciant perquè coneixes un crim, o com a querellant." Tant Esquerra Republicana com la CUP hi donen suport. Serà en el proper plenari quan tots els grups menys el Partit Popular i Ciutadans aprovaran una declaració institucional per condemnar els bombardejos italians sobre Barcelona.
L’Ajuntament es presentarà com a part en el procés criminal interposat per l’Associació AltraItalia en rebuig dels bombardejos ocorreguts a Barcelona entre el 12 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 per les tropes italianes de Mussolini, i contra diversos actes d’exaltació a Saragossa i Madrid. En els atacs aeris van morir prop de 5.000 persones, van quedar afectats més de 1.800 edificis i es van llançar un milió de quilos de bombes. “Estem en temps de bombardejos i hem de recordar els de Barcelona. El temps no esborra la responsabilitat de qui l’ha comés”, ha assegurat Asens.
El govern municipal també ha donat suport a la xarxa ciutadana de suport a la querella argentina contra els crims del franquisme per presumptes delictes de genocidi i ha anunciat que estudia adherir-se al procediment. La querella considera que el règim franquista va ser mantingut per les forces armades i interpel·la també les persones que Franco va designar per succeir-lo, entre ells Joan Carles de Borbó, així com a les actuals autoritats de l’Estat, el monarca Felip VI i el president Mariano Rajoy, per legitimar els fets. En aquesta causa, l’Ajuntament ha posat a disposició del conjunt de la ciutadania un formulari que es pot trobar a les OAC dels diferents districtes.
Jaume Asens ha presentat aquestes mesures acompanyat pel president del grup municipal d’ERC, Alfred Bosch; la presidenta del grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona, Maria José Lecha; Diego Arcos, representant de la querella argentina i Guido Ramellini, representant de la querella italiana.
D’altra banda, a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció d’aquest dimecres es llegirà una proposició amb contingut de declaració institucional de suport a la xarxa ciutadana de suport a la querella argentina contra els crims del franquisme i de les accions judicials de la querella. A més, en el marc de la mateixa comissió, el grup municipal de Barcelona en comú, ha entrat una Declaració Institucional que ha tingut el suport de les dues terceres parts dels regidors, on es donarà suport al procediment que dona lloc a la querella i on es manifesta la voluntat d’instar a l’Estat italià a demanar formalment perdó pels bombardejos realitzats durant el règim feixista.
