La sentència del TSJC que ha tombat la ZBE de Barcelona ha generat tota mena de reaccions. Les administracions implicades —Ajuntament, Generalitat i Àrea Metropolitana— han fet front comú i presentaran recursos en cadena per aconseguir que aquest revés judicial no freni les restriccions als vehicles més contaminants. Però quin recorregut poden tenir aquests recursos? Quins arguments fa servir l’alt tribunal per justificar tirar enrere la norma? L’advocat Lluís Laguna, expert en dret ambiental de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) ens explica què diu la sentència i quins arguments dona el tribunal per anul·lar l’ordenança. El jurista subratlla que els magistrats introdueixen un element important: “Posen sobre la taula qui n’ha d’assumir els costos”.
Segons Laguna, la sentència és molt àmplia, “està molt ben construïda” i té molts posicionaments. L’advocat nega que qüestioni la necessitat d’una zona de baixes emissions, però sí que en qüestiona la fonamentació i la justificació de la mateixa, i també les mesures restrictives respecte a alguns drets fonamentals. En altres paraules, segons Laguna hi ha dos grans arguments: el primer, de forma, i el segon, de proporcionalitat.
“Es pot treballar per millorar la justificació”
Laguna explica que l’alt tribunal ha detectat deficiències en l’elaboració de l’ordenança de la ZBE de Barcelona, considera que les dades de contaminació estan desactualitzades i que falten informes que avalin algunes restriccions. Però per l’advocat aquests elements “no haurien de ser suficients per posar en crisi l’ordenança”.
En aquest punt, es mostra convençut que l’Ajuntament pot millorar la justificació, i afegir els elements que falten, perquè això no comporti la nul·litat de l’ordenança.
És un punt que pot ser discutit. Penso que una norma com aquesta, amb tot el que suposa d’innovació i de repte, no és fàcil que a la primera tot el contingut estigui suficientment blindat o justificat
La proporcionalitat de la norma, en dubte
L’altre punt que qüestiona el tribunal amb la sentència és la proporcionalitat de la norma, perquè estima que discrimina la població amb menys recursos. Aquest és, segons Laguna, “el punt més interessant” des del punt de vista jurídic.
La sentència posa sobre la taula un element molt important: Qui ha d’assumir els costos de la transició energètica i de la lluita contra el canvi climàtic?
No obstant això, el jurista també subratlla el context legislatiu que obliga a prendre mesures contra la pol·lució. La sentència s’ha de valorar en un context en què “l’Ajuntament ha de respondre amb caràcter urgent a la contaminació”. El lletrat recorda que això és un prioritat que fixen les directives europees, però també la legislació espanyola i la llei del canvi climàtic.
