La sentència contra la ZBE de Barcelona, punt per punt: què diu el TSJC?

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l’ordenança de la ZBE de Barcelona que prohibeix als vehicles més antics entrar al perímetre delimitat per les dues rondes per tal de reduir la pol·lució atmosfèrica. La sentència, que es pot recórrer, considera que l’ordenança municipal es va aprovar el desembre del 2019 amb deficiències en la seva elaboració, falta d’informes determinants i un excés en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos.

Resumim en quatre punts els arguments que destaquen els magistrats en la sentència contra la ZBE:

1- Les etiquetes medioambientals evidencien desigualtats econòmiques entre ciutadans

El tribunal entén que l’entrada a les rondes de Barcelona es redimeix a la capacitat econòmica del propietari del vehicle. En aquest sentit, la tinença o no de les etiquetes mediambientals no serien vàlides per decidir qui accedeix a la ciutat o no, perquè es remet només als diners que té el titular del vehicle i fomenta les desigualtats econòmiques entre ciutadans. Això implica que la mobilitat es condiciona a la capacitat econòmica de cada titular per poder adquirir un vehicle menys contaminant.

2- Les dades de contaminació estan desactualitzades

Pels magistrats, la llei que sosté la zona de baixes emissions es basa en dades de contaminació de fa anys, i que no reflecteixen els índex actuals. Segons la tesi, la llei fa referència a l’informe d’emissions publicat el 2015 que tenia de referència les dades d’emissions de la ciutat del 2013 i, a més, l’anàlisi que se’n fa és poc profund. També incideix que l’última actualització de les xifres de contaminació són el 2017 i que, aquestes, avui també han quedat obsoletes.

3- La ZBE s’excedeix en l’àmbit geogràfic i no es poden aplicar les mateixes mesures a tota la zona

El tribunal considera que la zona de baixes emissions s’excedeix en l’àmbit geogràfic d’aplicació, i que no es poden aplicar les mateixes restriccions en tota la zona perquè els índex de contaminació varien molt d’un extrem a l’altra. Com a exemple, menciona que no es poden aplicar les mateixes normes al centre de la ciutat de Barcelona que a alguna de les dues rondes que la voregen.

4- S’han obviat informes i l’anàlisi de l’impacte és fluix

La sala considera que la informació que va permetre elaborar l’ordenança de les restriccions de circulació era incompleta i falten informes. I va més enllà, el tribunal entén que els encarregats de fer el projecte i aprovar-lo, no tenien prou eines per analitzar l’impacte de la mesura en els ciutadans i que per això presenta deficiències en l’elaboració. Per tot plegat, el tribunal diu que la ZBE es va implantar sense concretar quins objectius de reduir els nivells de contaminació serien els més adequats.

La sentència suggereix actuar sobre el port o alternatives a la ZBE

Més enllà de l’argumentari pel qual el tribunal ha tombat l’ordenança de les restriccions de circulació a Barcelona, la sala suggereix transformar la ZBE per dotar-la de noves funcions. La més destacada és la proposta d’actuació directa sobre el port de Barcelona, que insta a actuar-hi urgentment després que la Comissió Europea hagi acusat Barcelona de “violar sistemàticament” la normativa sobre gasos contaminants des del 2010.

La sentència també suggereix considerar altres mesures restrictives, a banda de la ZBE, que siguin efectives contra la contaminació, com la implamentació d’un peatge urbà als afores de la ciutat o la prohibició d’estacionament.