A la frontera entre Ciutat Vella i l’Eixample, Adrià Ballester s’asseu a escoltar i donar conversa. S’hi pot aturar qui ho vulgui i l’idioma, fins ara, no ha estat cap entrebanc.
L’Adrià és un jove de Sant Andreu de 25 anys que fa temps es va introduir en l’activisme amb la voluntat de fer un món millor. Aquest estiu, ha situat el seu espai de conversa pràcticament a sota de l’Arc de Triomf. En té prou amb dues cadires i una invitació a seure.
Hi dedica com a mínim quatre hores per setmana. I ho fa, confessa, per denunciar “el procés de deshumanització en què ens trobem, que cada vegada sembla que ens costa més relacionar-nos els uns amb els altres i connectar amb nosaltres mateixos”.
L’impacte de les vides anònimes
Després de dos anys de converses, afirma que aquestes trobades també l’han ajudat a ell. Tot i que algunes són difícils d’escoltar, assegura que la majoria de les prop de 800 històries que li han arribat són molt positives. Fa poc més de mig any que s’ha decidit a compartir-les a través del compte d’Instagram @freeconversations.
Però les converses no sempre són íntimes. Sovint s’hi reuneix un bon grapat de gent aprofitant, també, l’ombra de l’Arc de Triomf.
