L’antic Cine Capri, que es va construir com a espai d’oci per a les famílies dels treballadors de la Seat als anys 50, ja és definitivament història. L’edifici s’està enderrocant aquests dies perquè s’hi ha de construir una residència per a gent gran privada. L’antic cinema estava afectat per aluminosi i només se’n podrà conservar la façana que, tot i tenir una estructura senzilla, conté els típics pavès de l’arquitectura industrial.
Una vida curta com a cinema però un espai en el record de diverses generacions
El Cine Capri va estar obert entre el 1957 i 1974. Tot i funcionar només durant 17 anys es va convertir en un dels espais d’oci i de trobada preferits per als treballadors de la Seat que vivien a la Zona Franca (actual barri de la Marina de Port). Estava obert tots els dies de la setmana, però els dies que tenia més afluència de públic eren els cap de setmana, ja que eren els de descans per a la majoria dels treballadors. “Es projectaven, sobretot, pel·lícules de reestrena, tant de cinema espanyol com internacional”, explica el veí i membre del Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat Tomàs Martínez. “Obria des de les quatre de la tarda i fins a les 10 de la nit, i recordo molts dels westerns i pel·lícules d’acció que hi vaig veure de nen. Ho passàvem molt bé i es va convertir en l’alternativa més divertida als jocs de carrer”.
Però el cinema no només donava servei a les famílies de treballadors de la fàbrica, sinó que també hi tenien accés la resta de veïns. “A diferència del dispensari mèdic, de l’economat o de les instal·lacions esportives, al cinema hi podia entrar tothom”, recorda Martínez. Quan el Cine Capri va tancar es va convertir en un gimnàs durant uns anys, però després l’edifici va quedar en desús i va restar tancat durant 20 anys. El desembre del 2020 el districte de Sants-Montjuïc va donar llum verda al pla especial per convertir l’espai en una residència per a persones grans privada de l’empresa La Vostra Llar.
Una residència per a gent gran que fa falta al barri
Els veïns de la Marina de Port van demanar durant d’anys a l’Ajuntament que comprés l’edifici per fer-hi equipaments però finalment l’immoble va passar a mans privades. Tot i això, passat un temps, estan còmodes amb l’ús que tindrà l’espai: “El barri té necessitat d’una residència perquè tenim molta població gran”, assegura Martínez. Tot i així, espera que en el futur es pugui construir l’equipament públic per a gent gran que també està previst.
