Reunió de màxims per complir un objectiu de màxims: preparar l'acollida de més de 2.000 refugiats sirians que podrien arribar a Catalunya d'aquí a dos o tres mesos, segons estimacions del govern. El primer gran punt d'acollida a Catalunya serà a l'àrea metropolitana, i posteriorment els refugiats es derivaran cap a la resta de municipis. I tot plegat, cobrint les necessitats d'habitatge, d'atenció sanitària i d'educació escolar d'aquestes persones. Per tot això es planteja una acollida en què els professionals tinguin molt pes, però en què les famílies voluntàries també puguin fer tasques d'acompanyament. La perspectiva és que l'estada dels refugiats serà llarga i per això, caldrà reforçar les xarxes ja existents. NEUS MUNTÉ, vicepresidenta "Hem de saber que això durarà molt de temps, i que les persones que vinguin ho fan per estar-s'hi molt de temps. Hem de tenir clar que els dipositius d'acollida no seran puntuals, sinó que hem de pensar en dispositius més permanents, i ja no només d'acollida sinó d'integració." De la reunió també n'han sortit demandes dirigides al govern de l'Estat. En primer lloc, perquè determini exactament quin nombre de refugiats acollirà Espanya. També li reclamen més transparència respecte als 500 milions d'euros que rep d'Europa per acollir refugiats i que agilitzi els tràmits per concedir l'asil. De fet, l'alcaldessa, Ada Colau, ha denunciat que actualment a Barcelona hi ha uns 1.000 refugiats mal atesos perquè la Subdelegació del Govern no dóna resposta a les sol·licituds d'asil. ADA COLAU, alcaldessa de Barcelona "Ara mateix hi ha una crisi concreta que és la de Síria, que està generant milions de persones desplaçades, però també hi ha altres crisis que també estan fent que altres persones d'altres orígens estiguin arribant i totes mereixen el mateix tracte." Finalment també s'ha acordat crear un comitè operatiu, format per govern, món local i entitats, que es reunirà setmanalment per fer el seguiment del dispositiu activat.

A més de les administracions, la reunió ha aplegat òrgans com la Creu Roja, la Taula d’Entitats del Tercer Sector o el Consell de l’Advocacia Catalana, entre d’altres. Tots han acordat activar un pla d’actuació per avaluar les necessitats sanitàries, educatives i jurídiques dels refugiats. També es farà un cens d’habitatge disponible, incloent-hi equipaments, albergs i pisos de protecció oficial.

En espera de conèixer la dada definitva, la Generalitat preveu l’arribada de més de 2.000 refugiats a Catalunya en un termini d’entre dos i tres mesos. S’ha establert que el primer punt d’acollida serà a l’àrea metropolitana de Barcelona, en un espai per determinar, i des d’allà es traslladaran a altres municipis.

La vicepresidenta del govern català i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha avançat que l’estada dels refugiats a casa nostra “serà per a un període llarg de temps”. Per això, assegura que cal treballar no només per a l’acollida sinó també per a la integració. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha recordat que també cal atendre el miler de persones procedents d’altres països que esperen resposta a la seva petició d’asil.

Tres peticions per a l’Estat

Durant la trobada, s’han acordat tres peticions per traslladar al govern de l’Estat. En primer lloc, reclamen que concreti quantes persones refugiades acollirà Espanya i com es repartiran entre les comunitats autònomes. En segon lloc, demanen una major transparència respecte als recursos provinents de la Unió Europea. Per últim, volen que s’agilitzi la concessió d’asil.