L’informe del 2016 de SOS Racisme sobre l’estat d’aquesta qüestió a Catalunya posa al descobert que la “invisibilització i “normalització” del racisme “es manté”. L’entitat assegura que el Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) ha atès un total de 431 persones, 307 de les quals hi han acudit per primera vegada. D’aquestes, 121 són nous casos de racisme, dels quals en un 34 % la víctima ha decidit no denunciar. La majoria que es tiren enrere, un 62 %, ho fan per “por” de tirar endavant la via legal i la “desconfiança” que tingui èxit.

“En molts moments ens trobem que la situació de discriminació queda impune”, alerta la directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, que destaca que molts procediments s’arxiven i que “al Codi penal no s’acaba recollint”. Una altra de les conclusions de l’estudi -fet públic aquest dimarts amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial- és la “diversificació” dels atacs, un 59 % dels quals es produeixen, segons l’informe, en àmbits de la vida quotidiana. La resta es produeixen entre particulars (16 %), en l’accés a serveis privats (15 %), en l’accés a drets socials (14 %) i en casos de discriminació laboral (14 %). Tot això porta al perill que es “normalitzin” els abusos racistes, segons ha remarcat Cuevas.

El “racisme policial”

Les dades de SOS Racisme posen la lupa en l’actuació dels cossos de seguretat. Dels 80 casos de racisme denunciats al SAiD, un 31 % estan vinculats amb intervencions d’agents policials. D’aquests, un 44 % són de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Cuevas indica que la majoria de situacions succeeixen amb el col·lectiu de venda ambulant i, en menor grau, detencions i identificacions motivades pel “perfil ètnic”. L'”opacitat i l’encobriment” és un dels recursos que, protesten, són recurrents en aquests casos. Denuncien que un 5 % dels procediments legals acaben amb absolució per a la víctima i que es demostra que la policia “estava mentint”, tot i que “no s’arriba a judici”. Un 20 % dels recursos s’arxiven i en un 8 % s’absolen els agents. Una de les complicacions afegides són les denúncies intercanviades: SOS Racisme afirma que s’ha de centrar en la defensa de la víctima per la denúncia  de delicte contra l’autoritat en lloc de reclamar la vulneració de drets.

El perill de la “banalització” del delicte d’odi

L’informe conclou que el concepte de “delicte d’odi” pot no ser una oportunitat per a la víctima d’agressions racistes. L’entitat assenyala que el Codi penal no inclou totes les expressions de racisme, algunes de tipificades com a faltes lleus. Aquest fet provoca una “banalització social i jurídica” d’aquestes agressions, es queixen. Per tot plegat, reclamen que el concepte de delicte d’odi “vagi més enllà” per reconèixer els diferents tipus d’agressions que el Codi penal diuen que ignora.